Els canyons submarins són unes esquerdes profundes que es troben en el fons del mar que tenen un paper decisiu en la preservació de la biodiversitat de mars i oceans: transporten sediments i nutrients de la costa fins a les zones més profundes, connecten aigües baixes i profundes, i generen hàbitats rics en biodiversitat.
En total, avui dia, es coneixen al voltant d'uns 10.000 canyons submarins a tot el planeta, encara que només s'ha cartografiat el 27% dels fons amb alta resolució, fet que indica que el més probable és que aquesta xifra augmentarà.
Article publicat per la revista Marine Geology
Identifica un total de 332 xarxes de canyons submarins, alguns dels quals assoleixen més de 4.000 metres de profunditat
Ara, un article publicat a la revista Marine Geology presenta el mapa més detallat que s'ha fet mai dels canyons submarins a l'Antàrtida. Identifica un total de 332 xarxes de canyons submarins, alguns dels quals assoleixen més de 4.000 metres de profunditat. Aquest mapa ha estat elaborat pels experts David Amblàs, del Grup d'Investigació Consolidat en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona, i Riccardo Arosio, del Grup d'Investigació en Geociències Marines de l'University College de Cork (Irlanda).
La investigació destaca que els canyons submarins de l'Antàrtida podria tenir un impacte més significatiu del que s'havia pensat fins ara en la circulació oceànica, el desglaç de les plataformes de gel i el canvi climàtic global, especialment en zones vulnerables com el mar d'Amundsen (Antàrtida) o alguns sectors de l'Antàrtida oriental.
D'esquerra a dreta, els autors David Amblàs i Riccardo Arosio
“Els canyons submarins de l'Antàrtida, com els de l'Àrtic, presenten característiques similars als d'altres regions del planeta, però solen ser més grans i profunds. Aquesta diferència s'explica per l'acció prolongada del gel i per l'immens volum de sediments transportats per les glaceres cap a les plataformes submarines properes al continent”, detalla David Amblàs.
Aquests es formen, sobretot, per l'acció de corrents de terbolesa —fluxos submarins d'aigua— que desplacen sediments pendent avall a gran velocitat i erosionen a la vall en la qual s'encaixen. A l'Antàrtida, els pendents pronunciats del relleu submarí, combinat amb la disponibilitat de sediments glacials, potencien els efectes dels corrents i la formació de grans canyons.
És urgent tenir més coneixement dels canyons submarins per augmentar la fiabilitat de les projeccions sobre l'impacte del canvi climàtic
Però els canyons àrtics no són únicament espectaculars accidents geogràfics, sinó que també faciliten l'intercanvi d'aigües entre l'oceà profund i la plataforma continental. Permeten que l'aigua freda i densa formada a prop de les plataformes de gel es transporti cap a les profunditats oceàniques i així es produeix l'aigua antàrtica de fons, que exerceix un paper fonamental en la circulació oceànica i el clima global.
A més, també condueixen aigües més càlides des de l'oceà obert fins a la costa. Aquest procés és un dels principals mecanismes del desglaç basal i de l'aprimament de les plataformes de gel flotants, unes estructures crítiques per mantenir l'estabilitat de les glaceres interiors del continent antàrtic. “Quan aquestes plataformes es debiliten o col·lapsen, el gel continental pot fluir més ràpidament cap al mar i contribuir així directament a l'augment del nivell global dels oceans”, apunten els autors.
“Per això, és urgent continuar obtenint dades batimètriques d'alta resolució en zones no cartografiades fins ara, que segur que revelaran nous canyons, recollir dades observacionals tan in situ com a través de sensors remots, i continuar millorant els models climàtics amb tal de representar millor aquests processos i augmentar la fiabilitat de les projeccions sobre l'impacte del canvi climàtic”, conclouen David Amblàs i Riccardo Arosio