L'educació en la primera infància, que s'imparteix als nens de fins als 6 o 8 anys, en funció de cada país, dona habilitats que són importants al llarg de la vida, com han demostrat nombrosos estudis internacionals.
Tant per a la cohesió de les societats com per al món professional actual, és important que els nens aprenguin a cooperar, a desenvolupar una comprensió bàsica de la tolerància i el respecte i a resoldre problemes junts, fins i tot abans de començar l'escola.
Tot i això, un estudi en què ha participat la UAB i que ha examinat les directrius de política educativa a més de 50 països, ha alertat que les habilitats de convivència, que també anomenen habilitats ciutadanes, i que són crucials per al funcionament d'una societat, i els requisits educatius previs, no s'incloïen —o es feia rares vegades— en els programes d'educació infantil.
L'èxit s'emmarca com una qüestió de talent i esforç, minimitzant el paper del context social”
Aquest estudi publicat a la revista PLOS ONE ha investigat per primera vegada si es pot traçar una imatge global de les actituds fonamentals en què es basen aquests programes. Per això han analitzat més de 90 documents oficials de 53 països de tots els continents, així com de la Unió Europea i de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). Els documents inclouen el període comprès entre 1999 i 2023 i són principalment directrius, plans educatius i publicacions similars que descriuen les orientacions fonamentals de la política educativa.
Els resultats obtinguts mostren que els programes d'educació de la primera infància se centren en les habilitats cognitives, com el llenguatge, el processament de la informació i la consciència espacial. Al contrari, les habilitats ciutadanes, que són importants per viure i treballar junts, juguen un paper residual. Les habilitats socioemocionals, com el reconeixement i la gestió de les emocions pròpies i alienes sí que es van incloure als documents de posicionament de les organitzacions internacionals i d'alguns països.
El talent, l'esforç i la responsabilitat personal com factors fonamentals per a l'èxit educatiu posterior
“El nostre estudi planteja preocupacions sobre els valors socials i educatius promoguts actualment per les polítiques de l'educació en la primera infància”, explica Pablo Gracia, investigador del Departament de Sociologia de la UAB.
Unes polítiques en les quals, segons els investigadors, predominen el talent, l'esforç i la responsabilitat personal com factors fonamentals per a l'èxit educatiu posterior.
No es tenen en compte condiciones socioeconòmiques, trets de personalitat i esdeveniments estressants com la migració forçada o la malaltia en l'educació dels menors
I, a més, amb prou feines s'esmenten factors que no poden ser influïts per l'individu, com condicions socioeconòmiques del seu context familiar, trets de personalitat i esdeveniments estressants com la migració forçada o la malaltia. La importància del suport de la família, els amics, els mestres i la societat també s'esmenten rarament.
Però, a què es deu la implantació i globalització d'aquest model educatiu? Segons Pablo Garcia, a polítiques que “únicament” impulsen una mentalitat econòmica meritocràtica: “L'èxit s'emmarca com una qüestió de talent i esforç, minimitzant el paper del context social”, conclou l'investigador.