L'oblit dels records relacionats amb la resposta a la por després d'experiències desagradables és molt important per a la nostra adaptació, ja que permet inhibir respostes que podrien conduir a problemes psiquiàtrics com l'ansietat o la depressió.
Les teories més recents proposen que l'eliminació d'aquests records té lloc per la producció de nous records, molt dependents del context, que suprimeixen la resposta inicial a la por. Experiments electrofisiològics amb ratolins donen suport a aquesta teoria, i mostren una relació entre determinades oscil·lacions dels senyals registrats a les regions cerebrals de l'amígdala i de l'hipocamp amb l'aprenentatge i l'extinció de records de resposta a la por. Tot i això, fins ara no s'ha pogut confirmar aquesta relació al cervell humà.
Per a l'estudi van comptar amb la participació de 49 pacients epilèptics
Gràcies a un article acabat de publicar a la revistaNature Human Behavior, personal investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat del Ruhr a Bochum (Alemanya) descriuen per primera vegada els senyals electrofisiològics associats a l'oblit de records d'experiències aversives en humans.
L'equip investigador ha utilitzat una tècnica recent per estudiar les característiques de la memòria humana cridada anàlisi de similitud representacional (RSA, per la seva sigla en anglès), que proporciona informació sobre com les regions cerebrals representen la informació. Una tècnica que permet assolir una comprensió més detallada i mecanicista de les memòries episòdiques, i superar els enfocaments més tradicionals basats únicament en l'activació cerebral.
Visualització dels elèctrodes
L'estudi ofereix una caracterització detallada de les representacions neuronals implicades en la formació i extinció de records associatius. Per això, els investigadors van utilitzar un disseny experimental innovador que va incloure múltiples senyals i contextos en cada fase de l'experiment (adquisició del record, extinció del record i prova), la qual cosa va permetre estudiar les representacions subjacents al condicionament clàssic en humans i validar, per primera vegada, algunes hipòtesis derivades d'estudis en models animals.
Per a l'estudi van comptar amb la participació de 49 pacients epilèptics que ja tenien implantats —per al tractament de la malaltia— elèctrodes en l'àrea cerebral relacionada amb els records de por i l'extinció d'aquests records.
Als pacients se'ls mostraven diferents imatges neutres associant algunes d'elles a un estímul desagradable
Als pacients se'ls mostraven diferents imatges neutres (un assecador de cabells, un ventilador i una torradora), associant algunes d'elles a un estímul desagradable (un so), mentre es registrava l'activitat cerebral. Més endavant, es repetia el procediment, però aquesta vegada sense associar les imatges amb l'estímul desagradable, a fi de provocar l'extinció del record aversiu.
Entre els descobriments principals, l'equip va observar un augment de l'activitat theta —un tipus de senyal oscil·latori emès per l'activitat elèctrica del cervell— a l'amígdala —una estructura clau en la codificació d'estats emocionals— quan es presentaven estímuls desagradables (i no condicionats), la qual cosa suggereix un senyal de seguretat. A més, van detectar una similitud més gran representacional entre diferents presentacions dels estímuls que havien estat castigats durant l'extinció, és a dir, aquells que havien estat associats amb sons desagradables.
L'extinció de records depèn en gran manera del context en el qual es produeix
Així mateix, l'estudi demostra que l'extinció de records depèn en gran manera del context en el qual es produeix. La recuperació dels records de situacions de por resulta més probable que la dels records de seguretat quan les representacions dels contextos d'extinció són més pronunciades i específiques durant l'extinció.
Segons els investigadors, aquest descobriment té “implicacions rellevants” per comprendre per què tornen els records de por que ja s'han extingit, una vegada els pacients estan fora del context terapèutic. La seva principal hipòtesi és que els records d'extinció s'emmagatzemen com records d'episodis únics: per al pacient, la situació segura pot considerar-se com una excepció que és poc probable que es repeteixi.