Quan es creuen individus de dues espècies diferents, poden sorgir organismes híbrids que expressen característiques dels dos llinatges genètics. Encara que la hibridació és un fenomen habitual en la natura, sovint es considera un obstacle en la gestió de la conservació de la biodiversitat.
Ara, un estudi publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences revela que la hibridació entre la baldriga mediterrània i la baldriga balear —un ocell marí en perill crític d'extinció— ha estat decisiva per mantenir la diversitat genètica i facilitar la supervivència de l'ocell marí més amenaçat de tot el continent europeu.
En cas de no actuar amb urgència, en les pròximes dècades la baldriga balear es podria arribar a extingir
La nova investigació, liderada per catedràtics i experts de la Facultat de Biologia i l'Institut d'Investigació de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona, alerta que s'hauria d'incloure la protecció de la hibridació en els plans de conservació i gestió, especialment en un moment en què la pressió de l'ésser humà sobre la biodiversitat està accelerant el declivi i l'extinció d'éssers vius a tot el planeta. En el cas concret de les baldrigues, també urgeix reduir la captura accidental d'ocells marins en les arts de pesca per evitar la futura extinció d'aquestes espècies emblemàtiques.
La baldriga balear
Una extinció anunciada?
La baldriga balear (Puffinus mauretanicus), un tàxon endèmic de les illes Balears, està críticament amenaçada, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). L'àrea de reproducció d'aquesta baldriga es limita a les illes Balears, presenta una taxa reproductiva baixa i pateix una mortalitat addicional elevada a causa de les captures accidentals en palangrers. Diverses simulacions apunten que, en cas de no actuar amb urgència, en les pròximes dècades es podria arribar a extingir.
Per evitar l'extinció d'aquesta au és imprescindible la hibridació entre espècies, una unió que, segons els investigadors, pot introduir diversitat genètica i generar potencial adaptatiu per beneficiar així poblacions petites i amenaçades.
Com han arribat els investigadors a aquesta concussió? L'estudi respon a aquesta pregunta demostrant que aquests dos llinatges de baldriga genèticament poc diferenciats van experimentar episodis recurrents de divergència i hibridació durant els cicles glacials del plistocè, la qual cosa va donar lloc a un gradient geogràfic d'hibridació i diferenciació genètica des de la Mediterrània oriental fins a les Pitiüses. Així mateix, l'estudi evidencia que la població de Menorca és genèticament més propera al llinatge mediterrani que al balear.
La baldriga balear podria extingir-se abans de cent anys
La hibridació a més podria contrarestar els efectes de la consanguinitat amb el rescat genètic natural i, així, impedir que una població arribi al límit de la seva extinció per falta de diversitat genètica. En aquests moments, els experts alerten que les accions centrades en la preservació de la diversitat genètica no són suficients per garantir la supervivència de la baldriga balear. Al marge de les mesures en aquest àmbit, les projeccions demogràfiques actuals indiquen que la baldriga balear podria extingir-se abans de cent anys.