Com es viu un ingrés en una unitat de salut mental? Què ho converteix en una experiència més o menys traumàtica? Quin paper exerceixen les infermeres en aquesta vivència?
Un estudi recentment publicat a la revista Journal of Clinical Nursing posa el focus en una qüestió tan delicada com poc explorada: la percepció de qualitat de les cures com a factor que pot marcar una gran diferència en l'atenció a la salut mental.
La privacitat, la seguretat o el suport emocional són determinants per reduir la sensació de por
Quan les cures es viuen com a dignes, segurs i col·laboratius, la sensació d'haver estat coercit i humiliat disminueix significativament. Així ho apunten les conclusions de la investigació que ha impulsat el Grup d'Investigació NURSEARCH, de la Facultat d'Infermeria de la Universitat de Barcelona.
L'estudi, que ha analitzat l'experiència de 255 persones ingressades en dotze unitats d'aguts de salut mental en tot l'Estat, forma part del projecte nacional Espai Terapèutic Reservat. El lidera el professor Antonio R. Moreno Poyato, de la Facultat d'Infermeria de la UB, i l'han finançat l'Institut de Salut Carles III i el Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona. Les dades de l'estudi es van recollir just abans de l'alta hospitalària dels pacients, i es va avaluar tant la qualitat percebuda de les cures com la vivència subjectiva de coerció, humiliació i por.
Amb la seva proximitat diària, les infermeres poden facilitar espais segurs, afavorir la confiança i promoure una lliure atenció de coerció”
Les principals conclusions de l'estudi són que aspectes com la privacitat, la seguretat, el suport emocional o la planificació de l'alta són determinants per reduir la sensació de por i coerció dels pacients.
“Entre tots els factors, el respecte a la intimitat i la dignitat —el que el qüestionari de l'estudi descriu com a entorn protegit”— és el que més impacte té a l'hora de reduir la vivència de coerció i humiliació. També destaquen la participació activa en les decisions clíniques i una bona preparació de l'alta mèdica, àmbits en els quals les infermeres tenen un paper clau a l'hora de crear vincles terapèutics i garantir una atenció centrada en la persona”, indica el professor Moreno Poyato.
Els resultats de l'estudi reforcen les peticions d'organismes com l'OMS o l'Associació Mundial de Psiquiatria
En definitiva, els resultats de l'estudi reforcen les peticions d'organismes com l'OMS o l'Associació Mundial de Psiquiatria, dirigides a avançar cap a models d'atenció centrats en la persona i basats en els drets humans, la participació i la recuperació.
El nou estudi de la UB ofereix una eina concreta per a aquest canvi: demostra amb dades que millorar la qualitat percebuda de les cures té un impacte real en la vivència de les persones hospitalitzades. “Amb la seva proximitat diària, les infermeres poden facilitar espais segurs, afavorir la confiança i promoure una atenció lliure de coerció. Aquest canvi no depèn sempre de més recursos, sinó d'un canvi de mirada i prioritats: cuidar amb respecte, garantir espais íntims, escoltar activament i oferir un entorn emocionalment segur”, conclou Antonio Moreno Poyato.