La UPC va lliurar el passat 17 de setembre el 27è Premi UPC de Ciència-Ficció Miquel Barceló als escriptors Miguel Ángel López Muñoz i Raúl Gonzálvez del Águila, que han guanyat el guardó 'ex aequo'. En un lliurament de premis que ha comptat amb la conferència de l'escriptor britànic de ciència-ficció Ian Watson.
Amb més de 30 novel·les de ciència-ficció, fantasia i terror, 15 llibres de relats i un de poemes, l'escriptor Ian Watson és un referent internacional del gènere de la ciència-ficció. L'autor va pronunciar la conferència I have no idea en el marc de l'acte de lliurament dels premis UPC de Ciència-Ficció Miquel Barceló, a la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB) de la Universitat Politècnica de Catalunya.
El lliurament de premis també va comptar amb la presència del rector de la UPC, Francesc Torres, que va donar la benvinguda a l'acte, en el que també van intervenir la degana de la FIB, Anna Rio; el professor i subdirector de l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) Jordi José, president del jurat del premi; els guanyadors de l'edició d'aquest any, Miguel Ángel López i Raúl David Gonzálvez, i la presidenta del Consell Social, Montserrat Guàrdia, que va posar el punt final a la cerimònia.
Premi homenatge a Miquel Barceló
El Premi UPC de Ciència-Ficció es va crear el 1991, impulsat pel Consell Social de la UPC en el marc del programa de dinamització cultural i artística d'aquest òrgan. Des de la seva creació, s'ha consolidat com un dels certàmens referents a Espanya en aquest àmbit. Prova d'això són les prop de 2.400 obres presentades al llarg de la seva història, una xifra que mostra també el creixent interès d'aquest gènere literari. El premi ret homenatge a Miquel Barceló, professor de la FIB que va destacar com a editor, traductor i escriptor especialitzat en ciència-ficció. Barceló va ser l'impulsor del Premi UPC de Ciència-Ficció, que des del 2022 porta el nom del professor.
Els escriptors Miguel Ángel López Muñoz i Raúl Gonzálvez del Águila van guanyar ex aequo el 27è Premi UPC de Ciència-Ficció per les novel·les La Semana de los Tecnoorgas i Rompenieblas en el abismo, respectivament. Tots dos es van connectar a l'esdeveniment per videoconferència per parlar-nos de les seves novel·les, compartint un avenç de les aventures que esperen als seus protagonistes.
El guardó està dotat amb dos mil euros i suposa l'edició i publicació de les obres guanyadores en format digital i en paper, de forma conjunta entre la UPC i l'editorial Apache Llibres, especialitzada en l'edició de novel·les de ciència-ficció, terror i llibres il·lustrats.
Un detectiu en un món en el qual tot té vida
Brian Kane és un dur i aspre detectiu privat que rep l'encàrrec incòmode de protegir una dona que creu que la seva vida pot córrer perill a causa de l'exercici de la seva professió.
Aquesta podria semblar una novel·la negra més, però hi ha algunes diferències, tal com explica l'autor, Miguel Ángel López Muñoz: “Kane no és un ésser humà, o almenys no del tot, ja que és, com a gran part de la població de la Terra, un tecnoorgue, un ésser amb només 23 cromosomes que completa les seves funcions vitals per mitjà d'un exoesquelet tecnològic”.
“En aquest món, vehicles, fanals, televisors, dispositius d'àudio i tota màquina imaginable són tan vius com tu i com jo. En aquest món, les persones no poden sortir al carrer, només ho fan els tecnoorgas. Això genera una enorme quantitat de conflictes urbans i socials que dificulten encara més la tasca de Kane en un entorn complex i amb un fort rerefons d'odi al qual és diferent i no es pot comprendre”, afegeix l'autor.
Els guanyadors del Premi, Miguel Ángel López Muñoz (a l'esquerra de la pantalla) i Raúl Gonzálvez del Águila (en el centre de la pantalla), s'han connectat per videoconferència en l'acte
Una nau espacial amb consciència
“Rompecabezas és una perforadora, una nau sentint que viatja entre estrelles, la consciència de les quals brolla de les ànimes dels morts codificades en els seus vidres de gnosi”. Així presenta Raúl Gonzálvez del Águila, la nau que protagonitza la seva novel·la.
L'acció comença amb una missió rutinària de transport de colons, “encara que el seu objectiu és molt més estrany”, explica l'autor. A l'altre costat del nòdul de trànsit els espera el misteriós Jardí: una cinquantena d'estructures alienígenes amagades prop d'un petit forat negre.
La missió es complica amb l'aparició d'una gegantina perforadora que respon al nom de Taladracuernos i que amenaça de trencar el delicat equilibri del Jardí. “Mentrestant, en algun lloc, un home anomenat Victor Orley es desperta després d'un son de cinc mil anys, només per trobar-se envoltat de persones que tenen dues coses en comú: totes tenen la seva cara, i totes volen matar-lo”.