La selecció natural, en alguns animals, ha portat a l'evolució de dues estratègies de color alternatives per evitar la depredació: l'ús de colors de camuflatge o de colors vius per advertir de la perillositat de ser ingerits.
Un experiment global dut a terme a 21 països de 6 continents i publicat a la revista Science ha revelat que el context és crucial quan es tracta de dissuadir els depredadors i ha identificat el paper que tenen diversos factors a l'hora de determinar si funciona millor una estratègia de camuflatge o una d'advertència.
Durant molt de temps, els científics ens hem preguntat per què alguns animals utilitzen una estratègia de defensa en lloc de l'altra, i la resposta és complicada”
La investigació, que apareix a la portada d'aquesta edició de la revista, ha estat liderada pels investigadors Iliana Medina, de la Universitat de Melbourne (Austràlia), i William Allen, de la Universitat de Swansea (Gal·les), i té entre els autors principals a Olivier Penacchio, del Departament de Ciències de la Computació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
En l'experiment es van utilitzar més de 15.000 arnes artificials amb tres patrons de colors diferents: un de clàssic d'advertència amb taronja i negre, un de marró apagat de camuflatge i un atípic brillant amb turquesa i negre. Les preses artificials, juntament amb cucs de la farina com a esquer, es van fixar en els arbres dels boscos i es va supervisar com els consumien els depredadors aviaris silvestres.
L'estudi ha descobert que la comunitat de depredadors és la variable que té més impacte sobre quin color té més èxit
“Durant molt de temps, els científics ens hem preguntat per què alguns animals utilitzen una estratègia de defensa en lloc de l'altra, i la resposta és complicada”, explica William Allen. Segons els investigadors, existeixen múltiples factors com la comunitat de preses i l'hàbitat que condicionen l'estratègia de defensa i ajuden a explicar per què veiem animals de colors camuflats i d'advertència a tot el món.
L'estudi ha descobert que la comunitat de depredadors (amb factors com la diversitat i la densitat) és la variable que té més impacte sobre quin color té més èxit per evitar la depredació. Els resultats donen suport a la idea que quan els depredadors competeixen intensament pel menjar són més propensos a arriscar-se a atacar preses que poden ser tòxiques o poc comestibles. El camuflatge va funcionar millor en aquestes zones amb molta depredació.
Els resultats van mostrar que hi ha múltiples mecanismes que determinen quin és l'estratègia és més avantatjosa en una circumstància particular
Però ser críptic no sempre funciona. En entorns lluminosos, l'experiment va mostrar que les preses camuflades eren més visibles que en ambients més foscos i patien més atacs que les preses amb els colors d'advertència clàssics.
En general, els resultats van mostrar que hi ha múltiples mecanismes que determinen quin és l'estratègia és més avantatjosa en una circumstància particular. “Algunes qüestions en ecologia impliquen una gamma tan àmplia de variables que només la col·laboració i la replicació globals ens poden acostar a entendre com funciona la natura. Va ser un plaer treballar amb un grup tan divers de col·legues que van fer possible aquesta investigació”, conclou Iliana Medina.