La malaltia hepàtica metabòlica és la patologia del fetge més comú al món; afecta un terç de la població adulta aproximadament. Aquest és un trastorn que es caracteritza per l'acumulació de greix a les cèl·lules del fetge, el que té conseqüències hepàtiques greus i que també està relacionat amb un elevat grau de mortalitat per malalties cardiovasculars.
Ara, un estudi de la Universitat de Barcelona publicat a la revista Pharmacological Research mostra que el pemafibrat i el telmisartan, dos fàrmacs ja aprovats per a altres patologies, redueixen de forma efectiva l'acumulació de greix en models animals de laboratori amb malaltia hepàtica metabòlica. A més, la investigació suggereix que aquesta combinació de medicaments podria contribuir a la disminució tant de l'afectació hepàtica com de les complicacions cardiovasculars associades. Aquests resultats obren la porta al desenvolupament de tractaments més segurs i efectius per a aquesta malaltia, per a la qual les opcions terapèutiques actuals són molt limitades.
La malaltia hepàtica metabòlica afecta un terç de la població adulta
Fins ara, la majoria dels compostos nous estudiats per al tractament de la malaltia hepàtica metabòlica (MASLD) —abans coneguda com a malaltia del fetge gras— han fracassat en assajos clínics per diversos motius, entre els quals destaquen els problemes de seguretat. En aquell context, la reutilització de fàrmacs amb un perfil d'efectes adversos ja conegut i acceptable en humans es presenta com una estratègia atractiva, segura i més econòmica. Aquest reposicionament terapèutic resulta especialment interessant en les fases inicials de la malaltia, generalment asimptomàtiques.
En concret, els investigadors han analitzat el potencial de reutilització contra la MASLD de l'administració única o combinada d'un fàrmac reductor de lípids (el pemafibrat) i un antihipertensiu (el telmisartan), tots dos comercialitzats —el primer només al Japó— per al tractament de patologies relacionades amb el risc cardiovascular: hiperlipèmia i hipertensió, respectivament. “La mortalitat per causes cardiovasculars és molt important en els pacients amb MASLD, i amb freqüència aquests pacients presenten també aquests dos factors de risc conjuntament”, subratlla Alegret.
Equip investigador
La investigació l'ha realitzat un equip liderat per Marta Alegret, catedràtica de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació de la UB, l'Institut de Biomedicina d'aquesta mateixa universitat (IBUB) i l'Àrea de Fisiopatologia de l'Obesitat i la Nutrició del CIBER (CIBEROBN). La feina s'ha desenvolupat en col·laboració amb investigadors de l'Institut d'Investigació de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l'Hospital Clínic de Barcelona, l'Àrea de Malalties Cardiovasculars del CIBER (CIBERCV) i la Universitat d'Uppsala (Suècia).
A dalt, d'esquerra a dreta, Juan Carlos Laguna, Patricia Ramírez i Roger Bentanachs. A baix, d'esquerra a dreta, Marta Alegret i Núria Roglans
Per confirmar l'eficàcia dels fàrmacs i explorar el seu mecanisme d'acció, els investigadors els han aplicat a un model de rata de la malaltia i, posteriorment, a un model de larves de peix zebra. “En els últims anys, el peix zebra ha emergit com un model alternatiu interessant que facilita l'estudi de la fisiopatologia de la MASLD i l'avaluació de tractaments. Es tracta de models més senzills i econòmics que permeten obtenir resultats més ràpidament i que, encara que estan allunyats dels humans, presenten un metabolisme de carbohidrats/lípids i una fisiologia hepàtica similars als dels mamífers”, detalla la catedràtica de la UB.
Els resultats mostren que la combinació dels dos fàrmacs reverteix l'acumulació de greix al fetge induït per una dieta rica en greixos i fructosa. A més, s'ha observat que, en el model de rata, l'administració combinada de mitja dosi de pemafibrat i mitjana de telmisartan és igual d'eficaç que la dosi completa de qualsevol dels dos fàrmacs a l'hora de reduir l'acumulació de greix.
Perquè es pogués traduir en un tractament per a pacients serien necessaris estudis clínics que demostressin que els beneficis observats en els models animals
L'estudi també ha comprovat que cada fàrmac actua amb mecanismes diferents i descriu, per primera vegada, el paper clau de la proteïna PCK1 en la reducció dels lípids hepàtics derivada del telmisartan. “El telmisartan és un fàrmac que ja s'havia utilitzat en altres models de MASLD, però sobretot en fases més avançades de la malaltia, i els seus efectes beneficiosos s'havien atribuït principalment a efectes antiinflamatoris i antifibróticos. Però en les fases inicials de la malaltia no existeix encara inflamació ni fibrosi, només acumulació de lípids”, explica la investigadora.
Malgrat aquests prometedors resultats, els investigadors apunten que, en tractar-se d'un estudi amb models animals, encara estan lluny dels pacients. “Perquè es pogués traduir en un tractament per a pacients amb MASLD, serien necessaris estudis clínics que demostressin que els beneficis observats en els models animals es produeixen també en l'ésser humà”, subratlla Marta Alegret.