No es veuen a simple vista, però el seu paper és immens. Milions d'organismes microscòpics que viuen als oceans –el plàncton calcificador– treballen silenciosament per mantenir l'equilibri del clima del planeta.
Una nova investigació internacional liderada per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i publicada a la revista Science revela que aquests diminuts enginyers biològics estan absents o representats de forma molt simplificada en els models climàtics globals, el que podria estar distorsionant les prediccions sobre el futur del nostre planeta.
Les petxines del plàncton són fonamentals per determinar com respon el sistema terrestre al canvi climàtic
Els cocolitòfors, foraminífers i pteròpodes—tres grups de plàncton calcificador— construeixen petites petxines de carbonat càlcic (CaCO₃) que, en el seu conjunt, regulen el termòstat del planeta. Amb el seu cicle natural de captura, transport i reciclatge del carboni, contribueixen a fixar-lo a l'oceà i a retirar-lo de l'atmosfera. Aquesta “bomba biològica de carboni” és essencial per mantenir estable el clima global.
Malgrat la seva importància, aquests organismes pràcticament no apareixen en els models climàtics més utilitzats. Segons Patrizia Ziveri, professora d'investigació ICREA en l'ICTA-UAB i autora principal de l'estudi, això suposa un risc científic important: “Les petxines del plàncton són diminutes, però juntes modelen la química dels oceans i el clima del planeta. Si les deixem fora dels models, passem per alt processos fonamentals que determinen com respon el sistema terrestre al canvi climàtic”.
Si ignorem els organismes més petits de l'oceà, podríem passar per alt dinàmiques climàtiques essencials”
L'estudi mostra que gran part del carbonat càlcic produït pel plàncton mai arriba al fons marí. Al seu lloc, es dissol a les capes superiors de l'oceà, en un procés conegut com a dissolució superficial.
Aquest fenomen, causat per interaccions biològiques com la depredació o respiració microbiana, altera profundament la química oceànica.
Subestimem la capacitat de l'oceà per respondre al canvi climàtic
Tot i això, aquests processos no estan incorporats als principals models del sistema terrestre —com el CMIP6— que s'utilitzen per realitzar les projeccions climàtiques globals. Segons Ziveri, això pot provocar una subestimació de la capacitat de l'oceà per respondre al canvi climàtic.
Una advertència per actualitzar els models del clima
Els autors fan una crida a incorporar dades més precises sobre la producció, dissolució i transport del carbonat càlcic als models climàtics.
Això permetria millorar les projeccions sobre el segrest natural de carboni i entendre millor com les interaccions oceà-atmosfera poden amplificar o esmorteir els efectes del canvi climàtic.
“Si ignorem els organismes més petits de l'oceà, podríem passar per alt dinàmiques climàtiques essencials”, adverteix Ziveri. “Integrar el plàncton calcificador als models climàtics ens permetria fer prediccions més realistes i entendre millor com es veuran afectats els ecosistemes i les societats humanes”.