Descobert un nou mecanisme que pot millorar els tractaments contra malalties autoimmunes
Investigació UB
Un estudi de la Universitat de Barcelona revela com aquesta proteïna clau s'organitza dins de la cèl·lula i obre noves vies per desenvolupar medicaments més segurs
La investigació ha estat liderada per la investigadora Eva Estébanez-Perpiñá, professora Serra Húnter a la Facultat de Biologia i en l'Institut de Biomedicina de la UB
Un equip d'investigadors de la Universitat de Barcelona ha identificat per primera vegada com s'autoorganitza el receptor de glucocorticoides, una proteïna clau en el funcionament de molts tractaments contra malalties inflamatòries i autoimmunes.
El descobriment, publicat a la revista Nucleic Acids Research, aporta llum sobre la conformació activa del receptor i obre la porta a desenvolupar fàrmacs més selectius i amb menys efectes adversos.
Els resultats permeten avançar cap a teràpies més precises i personalitzades
Aquests medicaments -utilitzats en patologies com l'asma, l'artritis reumatoide o la psoriasi- actuen modulant el receptor de glucocorticoides (GR), essencial en processos com la resposta immune, el metabolisme o la regulació de la glucèmia.
Fins ara, se suposava que aquesta proteïna actuava en forma de monòmer o homodímer, però el nou estudi revela que dins del nucli cel·lular el receptor forma estructures més complexes, principalment tetràmers, que són les que realment determinen la seva activitat.
Comprendre com s'autoorganitza aquest receptor és essencial per dissenyar fàrmacs més selectius i segurs
La investigació ha estat liderada per la investigadora Eva Estébanez-Perpiñá, professora Serra Húnter a la Facultat de Biologia i en l'Institut de Biomedicina de la UB. Les investigadores Andrea Alegre-Martí i Alba Jiménez-Panizo firmen la seva coautoria principal. La investigació ha comptat també amb col·laboracions dels Instituts Nacionals de la Salut dels Estats Units i de diversos centres d'investigació espanyols i internacionals.
Segons els investigadors, el GR mostra una elevada flexibilitat estructural, la qual cosa li permet adoptar diverses formes i associar-se amb altres proteïnes dins del nucli cel·lular. Aquesta plasticitat, que li possibilita regular a prop del 20% del transcriptoma humà, és també el que ha dificultat el seu estudi durant dècades.
El grup d'investigadors de la Universitat de Barcelona
Per desxifrar el seu comportament, el grup ha combinat tècniques avançades com a cristal·lografia de rajos X, simulacions de dinàmica molecular, espectrometria de masses i microscòpia de fluorescència d'alta resolució. El resultat és un model detallat que descriu com es formen els tetràmers i quines interaccions són essencials per a la seva estabilitat.
“Aquest és el primer mecanisme coherent que explica com el receptor s'associa dins del nucli”, assenyala Estébanez-Perpiñá. “Conèixer aquesta arquitectura ens permet començar a pensar en teràpies que modulin aquesta associació i redueixin efectes adversos”, afegeix.
Aquest és el primer mecanisme coherent que explica com el receptor s'associa dins del nucli”
A més, la investigació també analitza com algunes mutacions que afecten el procés d'autoacoblament del receptor poden provocar disfuncions greus, com la síndrome de Chrousos, una malaltia rara caracteritzada per resistència als glucocorticoides.
En definitiva, “aquestes troballes obren una via per desenvolupar medicaments més específics, capaços d'actuar només sobre determinades formes del receptor”, conclouen els investigadors.