La producció ceràmica d'El Argar revela una societat jerarquitzada i connectada fa 4.000 anys
Troballa històrica
La investigació apunta a una estructura política complexa darrere de la creació i circulació de vasos al sud-est ibèric prehistòric
Copa ceràmica, emblemàtica de la fase d'auge d'El Argar
Un nou estudi arqueològic demostra que la ceràmica característica de la cultura argàrica no s'elaborava en cada assentament de manera independent, sinó en terrisseries especialitzades situades al costat de dipòsits concrets d'argila a les serres litorals del sud-est peninsular. Aquesta organització productiva indica l'existència d'estructures socials complexes i centralitzades en l'Edat del Bronze.
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona han analitzat la composició i la circulació de matèries primeres utilitzades per fabricar les ceràmiques argàriques, una cultura que va ocupar el sud-est de la península Ibèrica entre 2200 i 1550 a.n.e. (abans de la nostra era). La investigació, publicada a la revista Journal of Archaeological Science, contradiu la idea tradicional que cada comunitat produïa la seva vaixella amb recursos locals.
Va existir una xarxa de producció i distribució centralitzada
L'estudi demostra que gran part de la ceràmica trobada en assentaments polítics i administratius com a Tira del Lienzo o Ifre no va ser elaborada allà, sinó en tallers situats en zones amb argiles específiques, especialment a la serra d'Almenara (Lorca, Murcia).
“La majoria de les peces estandarditzades, com copes i grans gerres, es van fabricar amb una argila vermellosa molt particular que només es troba en aquestes serres”, explica David Gómez, del Departament de Geologia de la UAB.
L'estandardització i l'origen comú de les argiles mostren una planificació més àmplia del que es creia”
A partir del voltant de l'any 1900 abans de la nostra era —és a dir, fa uns 4.000 anys— aquestes terrisseries es van consolidar com centres especialitzats que proveïen a altres poblats. Això indica l'existència d'una gestió centralitzada dels recursos, un control del coneixement tècnic i xarxes ben organitzades per a la distribució de la ceràmica.
Tallers especialitzats i planificació supralocal
Els investigadors van analitzar més de 140 dipòsits d'argila al llarg de 5.200 km² i van comparar la seva composició amb les ceràmiques recuperades en quatre assentaments argàrics principals. Els resultats revelen una homogeneïtat tecnològica i composicional difícil d'explicar sense coordinació.
“La producció ceràmica estava planificada i supervisada més enllà de l'àmbit domèstic”, assenyala Roberto Risch, coordinador de l'estudi. “Això apunta a una organització supralocal i jerarquitzada de la feina i els recursos”, afegeix.
Els nostres resultats evidencien una coordinació territorial a la producció i distribució de la ceràmica”
Els assentaments terrissaires identificats, situats en planes i no als cims fortificats típics d'El Argar, es van especialitzar en grans recipients i copes estandarditzades, reforçant el seu paper dins d'una economia d'abast regional.
Sent un dels trets d'El Argar la uniformitat tipològica de la seva ceràmica: tot just vuit formes durant sis segles. Fins ara, això s'interpretava com a resultat de pràctiques socials compartides. L'estudi afegeix una nova capa: aquella uniformitat també expressa control polític i econòmic.
“La ceràmica no és només un objecte d'ús quotidià. És una eina per rastrejar l'organització territorial, el control de recursos i la cohesió ideològica del sistema argàric”, conclou Carla Garrido, investigadora predoctoral del Departament de Prehistòria i primera autora de la feina.