La canya comuna (Arundo donax), considerada una de les cent espècies invasores més nocives del planeta, podria tenir un paper menys negatiu del que es creia en alguns ecosistemes fluvials.
Un estudi publicat a la revista Science of The Total Environment, liderat pel professor Alberto Maceda, del Grup d'Investigació FORESTREAM de la Facultat de Biologia i l'Institut d'Investigació de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona, suggereix que la seva presència pot afavorir les poblacions de peixos en determinades condicions ambientals.
En alguns trams dels rius mediterranis, la canya ofereix ombra i refugi als peixos autòctons
La investigació, que també compta amb la col·laboració de l'Institut d'Investigació de l'Aigua de la UB, la Universitat Austral de Xile, la Universitat de Melbourne i l'Institut Arthur Rylah d'Investigació Ambiental (Austràlia), ofereix una nova mirada sobre aquesta espècie invasora i la seva relació amb els ecosistemes fluvials mediterranis.
Refugi i ombra en rius amb poca vegetació
Encara que l'expansió de la canya pot alterar greument els hàbitats naturals i desplaçar la vegetació autòctona, l'estudi assenyala que en alguns trams baixos i mitjans dels rius mediterranis aquesta planta és l'única que assoleix una altura suficient per proporcionar ombra i refugi als peixos.
“En certes zones, la canya és pràcticament l'única planta alta disponible i ofereix hàbitats molt valuosos per a les espècies aquàtiques”, explica el professor Maceda, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.
L'estudi va analitzar més de 300 punts de mostreig a catorze rierols del nord-est peninsular
L'equip va analitzar més de 300 punts de mostreig a catorze rierols del nord-est d'Espanya, on aquesta espècie és especialment abundant. En aquells entorns habiten peixos autòctons com el barb cua-roig (Barbus haasi) i el barb de muntanya (Barbus meridionalis), juntament amb espècies exòtiques com l'envelat comú o l'alburn.
L'anàlisi dels indicadors ecològics —com la diversitat funcional, la riquesa taxonòmica o la condició corporal dels peixos— mostra que la presència de la canya pot tenir efectes positius sobre la riquesa d'espècies natives i el seu estat físic. Tot i això, també s'observen efectes negatius sobre la diversitat funcional de l'ecosistema, probablement a causa de l'homogeneïtzació de l'hàbitat.
Eliminar la canya no sempre garanteix beneficis ecològics si no es tenen en compte les relacions entre peixos i hàbitat”
Els resultats apunten, a més, que l'impacte de la canya depèn de les condicions locals de cada riu. “L'efecte d'Arundo donax pot canviar de direcció segons el context ambiental”, assenyala Maceda.
L'estudi conclou que eliminar completament la canya no sempre garanteix resultats ecològics positius. “Sense ignorar les amenaces que suposa una espècie invasora, hem de considerar les interaccions que ja existeixen entre els peixos i el seu hàbitat”, subratlla l'investigador.