Un estudi pioner de la Universitat Autònoma de Barcelona alerta que la contaminació, les onades de calor i les condicions precàries de l'habitatge estan afectant de forma directa el benestar de les dones embarassades i de les famílies amb nens a la ciutat de Barcelona.
La investigació, elaborada pel Grup AFIN d'antropòlogues de la UAB i finançada per l'Ajuntament de Barcelona, constata que més del 80% de les mares voldrien viure en un entorn més saludable, però gairebé la meitat no pot permetre'ls-hi per motius econòmics. L'informe reclama actuacions urgents per protegir la salut maternoinfantil en plena crisi climàtica.
Mares consultades
El 96,5% assenyala les males condicions de l'habitatge com un factor clau d'estrès durant l'embaràs
L'estudi s'ha basat en 35 entrevistes en profunditat i 313 enquestes a dones embarassades o mares recents dels deu districtes de la ciutat. L'objectiu: analitzar com els canvis ambientals i urbans condicionen les decisions reproductives i la vida quotidiana de les famílies amb nadons.
Segons les dades obtingudes de la investigació, un 15,3% de les participants ja se n'ha anat de Barcelona buscant un entorn més saludable, mentre que un 40,6% voldria fer-ho, però no disposa dels recursos econòmics per assumir-ho.
La investigació revela desigualtat ambiental: les famílies amb menys recursos pateixen més els efectes de la calor i la contaminació
També destaca que el 96,5% considera essencial evitar l'estrès que provoca viure en habitatges massa calents, mal aïllats o amb talls de subministrament energètic. A més, el 64,8% denuncia la falta d'espais públics adequats: ombra, fonts o llocs tranquils per donar el pit.
Les mares descriuen Barcelona com una ciutat hostil per a la criança: soroll constant, contaminació atmosfèrica, altes temperatures i manca de refugis climàtics, especialment durant les nits tòrrides de l'estiu. Moltes també expressen preocupació pels disruptors endocrins i per la falta d'informació fiable sobre riscos ambientals durant l'embaràs.
UAB
A més, la crisi climàtica intensifica la càrrega emocional de la maternitat. Segons l'estudi, moltes dones viuen l'embaràs i la criança amb ecoansietat i por pel futur dels seus fills, i senten que la responsabilitat de protegir-los hi recau excessivament, sense un suport institucional suficient.
Els problemes s'agreugen amb la precarietat de l'habitatge: pisos petits, mal ventilats o sense aïllament tèrmic. Les famílies amb menys ingressos tenen menys marge per adaptar-se a les onades de calor, accedir a habitatges confortables o anar-se'n de la ciutat durant els mesos més extrems. Aquesta desigualtat ambiental influeix directament en la salut de les mares i els nens.
Cuidar la salut maternoinfantil en un context de crisi ambiental no pot ser una tasca individual ni domèstica”
Malgrat les dificultats, aquestes mares despleguen múltiples estratègies de protecció: modifiquen rutines, eviten sortir en hores de més calor, busquen productes menys tòxics o promouen hàbits sostenibles. Però aquestes estratègies depenen fortament dels recursos econòmics disponibles.
L'estudi és contundent: són necessàries polítiques estructurals que garanteixin entorns urbans més saludables i equitatius. No n'hi ha prou amb responsabilitzar les famílies.
“Cuidar la salut maternoinfantil en un context de crisi ambiental no pot ser una tasca individual ni domèstica”, afirma Carolina Remorini, antropòloga de la UAB i coordinadora del projecte. “És necessari un compromís col·lectiu per garantir entorns urbans saludables, sostenibles i equitatius per a totes les maternitats i infanteses”, sentència.