La UB aprova un nou Estatut que redefineix el seu futur i reforça l'autonomia universitària
Nova etapa
Un text renovat i àmpliament avalat estableix un model institucional més àgil, inclusiu i alineat amb els reptes del segle XXI
Intervenció del rector durant el Claustre
En una jornada qualificada d'“històrica”, la Universitat de Barcelona va aprovar ahir el seu nou Estatut, un text que vol situar a la institució al capdavant dels reptes acadèmics, socials i científics del segle XXI. L'articulat, que ha rebut un suport molt ampli del Claustre -156 vots a favor, 6 en contra i 6 en blanc- s'eleva ara al Govern de la Generalitat per a la seva validació definitiva.
El procés de redacció, que s'ha allargat més de divuit mesos, ha estat profundament participatiu i ha comptat amb representants del personal docent i investigador (PDI), del personal tècnic, de gestió, administració i serveis (PTGAS) i de l'alumnat.
El nou Estatut va ser aprovat amb un suport molt ampli del Claustre: 156 vots a favor i només 6 en contra
Aquesta reforma respon al mandat de la Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU), però també a la voluntat de la UB d'actualitzar els seus objectius i fer un salt qualitatiu en governança, investigació, docència i compromís social.
El rector Joan Guàrdia va subratllar durant el Claustre que el text aprovat reflecteix “la més alta expressió de l'autonomia universitària” i que defineix una renovada manera de concebre la institució: “Hem fet un estatut molt diferent de la resta d'universitats, un exercici de tolerància i responsabilitat. El document ens permetrà fer coses que no s'havien fet abans i avançar col·lectivament en temps d'incertesa”.
L'Estatut ha obtingut un gran suport
En la mateixa línia, la vicerectora d'Organització i Governança, Elena Lauroba, va remarcar que el nou Estatut “ens ajudarà a complir les missions encomanades en un context convuls i canviant”.
En definitiva, el text consolida la docència com a pilar identitari de la UB, amb la presencialitat com a element central, però incorporant modalitats híbrides per ampliar l'abast i la internacionalització de l'alumnat. Pel que respecta a la investigació, s'ordenen les funcions dels diferents actors implicats, es dona visibilitat als departaments i s'enforteix el paper de les facultats i dels instituts d'investigació en la definició de polítiques estratègiques. L'objectiu és reforçar una universitat intensiva en investigació que ja destaca en els principals rànquings internacionals.
El PTGAS incrementa la seva representació en els òrgans de govern, passant del 10% al 14%
A més, una de les novetats destacades és l'augment del pes del PTGAS en els òrgans de govern, que passa del 10% al 14%, així com la previsió d'un futur Estatut propi del col·lectiu. Aquest canvi busca reforçar la participació i millorar la definició de la carrera professional.
I, per primera vegada, el text incorpora de forma explícita els mecanismes adequats de resolució de controvèrsies (MASC), promovent la mediació i altres vies alternatives abans de recórrer a procediments disciplinaris. La seva voluntat és fomentar un clima universitari basat en el diàleg i la convivència saludable.
Amb aquesta reforma, la UB obre una nova etapa institucional que vol garantir continuïtat, transparència i capacitat de resposta davant els reptes educatius, socials i científics de les pròximes dècades.