El nou Informe de la Comunicació alerta d'un debilitament del periodisme i reclama mesures urgents davant l'auge de les xarxes
Informe de la Comunicació
La UAB presenta una radiografia del sector 2023-2024 que adverteix del risc d'invisibilitat del català en l'entorn digital i assenyala reptes com la IA, la precarietat i la falta d'estratègia reguladora
La feina posa de manifest una fragilitat creixent en la professionalitat del periodisme, en gran part derivada de la precarietat laboral i la dependència dels algoritmes
L'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona ha presentat aquest dijous en l'Institut d'Estudis Catalans l'Informe de la comunicació a Catalunya 2023-2024, un document que analitza en profunditat la situació del sector en un context marcat pels canvis accelerats i el predomini creixent de les xarxes.
L'estudi, elaborat per investigadors de la UAB i altres universitats catalanes, alerta del debilitament estructural de la pràctica periodística i, en especial, del periodisme en català, cada vegada més residual en ecosistemes digitals dominats per continguts globals.
El creixent ús de les xarxes socials debilita especialment el periodisme en català
Segons l'informe, “el creixent ús de les xarxes socials com fonts d'informació debilita especialment el periodisme en català, atesa la seva reduïda presència en aquest entorn”, una situació que es veu agreujada pel desenvolupament accelerat de la intel·ligència artificial. El document remarca que “la IA s'entrena amb continguts propis de cada medi i això perjudica les llengües amb menor nombre de parlants, com el català o l'aranès”.
La feina posa de manifest una fragilitat creixent en la professionalitat del periodisme, en gran part derivada de la precarietat laboral i la dependència dels algoritmes. Per aquesta raó, el capítol dedicat a les polítiques del sector reclama un ferm compromís polític que garanteixi una pràctica periodística de qualitat i una protecció explícita de les llengües minoritzades.
Reptes del bienni 1L'ús de la IA al periodisme, amb especial incidència als mitjans locals, que l'utilitzen per suplir la manca de recursos
2La comunicació corporativa a les xarxes socials, amb les direccions generals i CEO com a nous portaveus digitals
3La representació mediàtica de les ruralitats, on encara predominen estereotips i visions simplistes lluny de la realitat actual
El document també adverteix de la dificultat de definir polítiques públiques sòlides en un escenari en el qual la tecnologia i els hàbits de consum evolucionen més ràpidament que les institucions. Aquesta pressa per adaptar-se, apunta, ha provocat una tendència a l'“assaig i error” que genera inestabilitat.
L'informe denuncia la fragilitat creixent de la professió periodística
A més, critica la debilitat dels òrgans reguladors en el període analitzat. El cas més destacat és la polèmica entorn del rol de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) com a coordinadora de serveis digitals, amb noves competències de supervisió i sanció sobre plataformes digitals aprovades pel Govern espanyol el febrer del 2025. L'informe proposa la creació d'un registre estatal d'accés públic amb dades sobre la propietat dels mitjans i els mitjans.
I és que l'anàlisi mostra que la publicitat continua sent el principal motor de finançament del sistema mediàtic, amb la televisió encara per davant malgrat la pèrdua d'audiències. Així mateix, el document observa el creixement de models híbrids i ingressos per subscripció, que contribueixen a estabilitzar algunes empreses, mentre que d'altres depenen en gran manera de les subvencions públiques.
Hàbits de consum cultural
Els investigadors també assenyalen profundes modificacions en els hàbits de consum cultural. L'escolta de música en streaming va assolir el 85,1% de la població catalana de més de 14 anys el 2024, la qual cosa ha impactat directament a les ràdios musicals, que perden audiència en un ecosistema d'atenció fragmentada. Malgrat les dificultats, l'informe recull tendències positives com la possible consolidació de la Filmoteca de Catalunya com a equipament nacional de referència amb el futur Institut de la Filmoteca.
En conjunt, el document ofereix una radiografia completa d'un ecosistema comunicatiu en constant transformació i amb un repte central: garantir la qualitat informativa i la visibilitat del català en un entorn cada vegada més condicionat per la lògica de l'algoritme.