Un full de ruta internacional per frenar les escombraries marines: experts alerten que el fons oceànic és ja un abocador global
Contaminació marina
Un estudi liderat per la UB reclama protocols comuns, més tecnologia i més implicació política per afrontar un problema que creu lluny de la superfície
L'estudi reclama protocols homogenis, mètodes de mesura harmonitzats i una aposta decidida per les tecnologies avançades de detecció
Les escombraries marines s'han convertit en una de les amenaces mediambientals més greus i menys visibles del planeta. Encara que les imatges de plàstics flotants sovint concentren el focus públic i mediàtic, la major part dels rebutjos acaben en el fons dels oceans, on es converteixen en un embornal difícil de monitorar i encara més difícil d'erradicar.
Un estudi internacional amb destacada participació de la Universitat de Barcelona ofereix ara un full de ruta per abordar aquesta crisi global amb eines i polítiques comunes.
Només es disposa d'imatges del 0,001% dels fons marins profunds
L'article, publicat en la revista Marine Pollution Bulletin, està firmat pel catedràtic Miquel Canals, de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, al costat d'investigadors de centres de referència d'Europa i Àsia. La feina demana mesures coordinades i urgents per evitar que la contaminació s'accentuï i reclama que les escombraries marines -especialment la que s'acumula en el fons- s'incorporin a tots els tractats, directrius i convenis mediambientals.
La investigació se centra a les macroescombraries, és a dir, objectes de més de 2,5 cm que arriben als oceans procedents, majoritàriament, de la terra ferma. Rius com el Mekong, el Ganges, l'Indus, el Nil o l'Iang-Tsé aboquen cada dia tones de residus al mar, agreujant un problema que també es veu amplificat per episodis extrems com huracans o tsunamis.
La major part de les escombraries marines acaben en el fons dels oceans, convertits ja en autèntics abocadors submarins
Segons explica Miquel Canals, “el fons marí és l'abocador final de la immensa majoria dels rebutjos marins”, i en alguns punts –com l'estret de Messina, entre Sicília i Calàbria– els sediments acumulen neveres, pneumàtics, joguines, xarxes i tota mena d'objectes arrossegats per torrents i en torrents.
Malgrat la magnitud del problema, Canals recorda que el coneixement disponible és encara sorprenentment reduït: “Només disposem d'imatges del 0,001% dels fons marins a més de dos-cents metres de profunditat, que representen el 66% de tota la superfície oceànica”.
I és que una de les principals dificultats detectades pels investigadors és l'absència d'un sistema de monitoratge global. Això impedeix d'obtenir dades comparables entre països i dificulta l'avaluació real de l'evolució del problema. Molts models actuals utilitzen indicadors com la densitat de població o la mala gestió dels residus per estimar les possibles aportacions de desaprofitaments, però les xifres varien enormement segons la metodologia aplicada.
En molts llocs del món, abans que protegir el medi ambient, existeix la urgència d'alimentar la població”
L'estudi reclama protocols homogenis, mètodes de mesura harmonitzats i una aposta decidida per les tecnologies avançades de detecció: sensors aerotransportats, sonar d'escombrada lateral, vehicles subaquàtics autònoms, cambres d'alta resolució i sistemes de georeferenciació precisa.
A més, subratlla que les grans empreses dedicades a la pesca, navegació o extracció de recursos marins tenen quantitats ingents d'imatges i dades que podrien ser de gran utilitat si s'incorporessin als programes científics de monitoratge.
I encara que tots els països pateixen els efectes de la contaminació marina, no tots disposen dels mateixos recursos per fer-li front. En molts estats amb rendes baixes, la gestió de residus és limitada i el seu abocament enmig és habitual. En canvi, en països desenvolupats, malgrat disposar de sistemes més robustos, la combinació de densitat de població, hàbits de consum i pràctiques industrials continua generant grans volums de residus que acaben al mar.
La retirada massiva de rebutjos del fons exigeix extrema cautela per no causar danys majors
“En molts llocs del món, abans que protegir el medi ambient, existeix la urgència d'alimentar la població”, recorda Canals, que apunta a la necessitat d'adaptar les mesures a les realitats econòmiques i culturals de cada territori.
En definitiva, els autors insisteixen que les mesures més efectives són les que actuen abans que el desaprofitament arribi al mar: reduir el consum de plàstic, millorar la gestió de residus a les ciutats i reforçar la depuració de les aigües fluvials. En canvi, les intervencions directes en el medi marí —com la retirada massiva de rebutjos del fons— s'han de realitzar amb molta prudència per evitar impactes encara més greus.