Identificada en el Penedès la mula més antiga d'Europa occidental

Investigadors de la Universitat de Barcelona han documentat en el Penedès la mula més antiga coneguda fins ara a la Mediterrània occidental i al continent europeu. La troballa —datat entre els segles VIII i VI aC— es publica a la revista Journal of Archaeological Science: Reports i situa l'origen de la hibridació d'èquids a Europa, molt abans del que es creia fins ara, coincidint amb l'arribada dels fenicis a la península Ibèrica.

Les restes de l'animal es van recuperar el 1986 en el jaciment de l'Hort d'en Grimau, a Castellví de la Marca. Procedien de l'interior d'una fossa —probablement una sitja amortitzada— on també es van localitzar restes òssies parcialment cremades d'una dona. El material arqueològic es conserva en el VINSEUM de Vilafranca del Penedès.

Ara, gràcies a noves anàlisis de radiocarboni i estudis genètics, l'equip liderat per investigadors del Seminari d'Estudis i Investigació Prehistòriques i de l'Institut d'Arqueologia de la UB ha pogut confirmar que es tracta d'una mula híbrida entre un burro i una egua.

A més, l'estudi incorpora un enfocament multidisciplinari basat en morfologia, taxonomia, paleopatologia i isòtops estables, que ha permès reconstruir aspectes clau, sobre l'ús i dieta de l'animal. Segons els investigadors, la mula s'utilitzava per al transport i s'alimentava bàsicament de farratges.

També el context arqueològic i la presència de materials fenicis en el jaciment apunten directament a les xarxes comercials establertes per aquest poble al llarg de la Mediterrània. Van ser els fenicis els qui van introduir els burros a la península Ibèrica, al costat d'altres animals d'origen exòtic com les gallines.

I és que la presència d'una mula tan antiga obre la possibilitat que les primeres hibridacions es produïssin a la mateixa península, a partir de l'encreuament de burros importats amb egües locals. Tot i això, no es descarta que l'animal hagués estat criat fora i transportat fins al territori. Pròximes anàlisis genètiques i isotòpiques podran ajudar a resoldre aquesta qüestió.

Fins ara, les mules més antigues documentades a Europa estaven datades entre tres i quatre segles després, ja en època de romanització. La troballa del Penedès, per tant, reescriu el mapa de la domesticació i l'ús d'èquids híbrids i proposa el nord-oest de la Mediterrània com un focus rellevant dins de l'expansió fenícia.