La majoria de les llars de Barcelona no segueixen adequadament la dieta mediterrània
Desigualtat alimentària
Un estudi de l'ICTA-UAB revela desigualtats profundes en l'accés a una alimentació saludable a la capital catalana
El gènere de la persona sustentadora principal també influeix: les llars encapçalades per dones mostren una millor adherència, però aquest avantatge desapareix quan hi ha nens
La dieta mediterrània, considerada un dels models alimentaris més saludables del món, està lluny de ser una realitat quotidiana a les llars urbanes de Barcelona. Així ho indica un recent estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), que revela que l'adherència mitjana és baixa o moderada i que les desigualtats socials, econòmiques i territorials condicionen fortament els hàbits alimentaris a la ciutat.
L'estudi s'ha elaborat en el marc del projecte Pobresa Nutricional i de Salut a Barcelona (PANIS), amb la participació de la Universitat de Barcelona, l'Institut Metròpolis i Upsocial. La investigació analitza en profunditat com factors com els ingressos, el gènere o la presència de menors influeixen en la qualitat de l'alimentació.
L'adherència mitjana a la dieta mediterrània a Barcelona amb prou feines arriba a 8,12 sobre 20
La dieta mediterrània s'ha mesurat a través de l'índex MEDLIFE adaptat, amb una puntuació màxima de 20. A Barcelona, la mitjana se situa en 8,12 punts, sent encara més baixa -7,65- en llars amb ingressos baixos i menors de 16 anys.
El gènere de la persona sustentadora principal també influeix: les llars encapçalades per dones mostren una millor adherència, però aquest avantatge desapareix quan hi ha nens, la qual cosa evidencia una sobrecàrrega de cures i responsabilitats que afecta l'alimentació familiar.
L'entorn també és determinant. Més de 140.000 persones resideixen en zones censals amb alta vulnerabilitat alimentària, on és més difícil accedir a productes saludables i abunden opcions ultraprocessades. Aquestes condicions reforcen diferències estructurals que impacten directament en la salut nutricional.
Propostes clau per revertir aquesta tendència
Per revertir aquesta tendència, l'informe planteja mesures prioritàries que inclouen integrar la política alimentària a l'agenda social i econòmica (millorant salaris, regulant el lloguer i reforçant l'habitatge públic), universalitzar els menjadors escolars amb menús saludables també en etapes postobligatòries, aplicar una perspectiva de gènere en les polítiques de conciliació, millorar els entorns alimentaris mitjançant mercats de barri i horts urbans, impulsar programes comunitaris d'educació nutricional i crear un sistema de monitoratge nutricional per barris amb dades desagregades per gènere i edat.
En què fallen les llars barcelonines?
L'estudi analitza amb detall el grau de seguiment de cada component de la dieta mediterrània als habitatges urbans de Barcelona i mostra un patró clar: els aliments saludables essencials són els menys presents a la taula. Mentre que snacks, patates i vi són els productes que registren més adherència, el consum de fruites, verdures, oli d'oliva, fruits secs, carn blanca, ous i lactis baixos en greix es manté en nivells molt baixos.
En un punt intermedi es troben aliments com les carns vermelles, les begudes ensucrades, el peix, els dolços, els llegums, els cereals, els ingredients per al sofregit, la fibra i la sal, la qual cosa evidencia una dieta desequilibrada que combina excés de processats amb dèficit d'aliments protectors per a la salut.
La presència de menors a casa redueix encara més la qualitat de la dieta: cauen les fruites, verdures i l'oli d'oliva, pilars del model mediterrani
A més, la presència de menors de 16 anys a l'habitatge emergeix com un factor crític. En aquestes llars s'observa un consum especialment insuficient de verdures, fruites, fibra i oli d'oliva, factors clau per a un creixement saludable. Al contrari, les llars sense nens tendeixen a ingerir en excés sal, carn vermella i ous, la qual cosa també pot incrementar el risc de malalties cròniques.