Un mar sense fronteres: la migració de l'orada redefineix la seva gestió al Mediterrani
Mediterrània
La investigació descobreix rutes reproductives inesperades i apunta a la necessitat de coordinar estratègies entre països
L'orada, una espècie d'interès pesquer que migra segons les estacions, no forma poblacions locals independents al Mediterrani nord-occidental
Un nou estudi científic ha revelat que l'orada no entén de fronteres. Lluny de formar poblacions locals independents, aquesta espècie del Mediterrani nord-occidental constitueix una única població funcional connectada a gran escala entre França i Catalunya. La troballa, basada en una ambiciosa xarxa de telemetria acústica, convida a replantejar les estratègies de gestió pesquera d'un peix clau tant des del punt de vista ecològic com a econòmic.
La investigació, publicada a la revista Movement Ecology, s'emmarca en els projectes RESMED i CONNECT-MED, liderats respectivament pel professor Bernat Hereu (Universitat de Barcelona – IRBio) i l'expert Jérôme Bourjea (IFREMER). La investigació ofereix una de les visions més completes fins a la data sobre les migracions reproductives de l'orada, una fase crítica del seu cicle vital que fins ara havia estat poc coneguda.
Una xarxa connectada
L'orada del Mediterrani nord-occidental no forma poblacions locals aïllades: constitueix una única població connectada
Segons l'estudi, les orades del Mediterrani nord-occidental continuen un patró migratori estacional molt marcat. Entre abril i setembre s'alimenten a les llacunes costaneres del golf de Lleó. Amb l'arribada de la tardor, abandonen aquests hàbitats i realitzen desplaçaments de centenars de quilòmetres cap a zones de reproducció en mar obert, on es concentren entre octubre i desembre abans de tornar a les llacunes d'origen.
La principal àrea de reproducció identificada és la regió de Marsella, que inclou el Parc Nacional de les Calanques i el Parc Natural Regional de la Costa Blava. Segons Bourjea, aquesta etapa és especialment vulnerable: es tracta d'una fase vital per a la continuïtat de l'espècie, però també un període de gran exposició a la pressió pesquera si no existeix una gestió eficaç i sostenible.
Tecnologia per seguir el rastre dels peixos
L'estudi es basa en un desplegament tecnològic sense precedents a la regió. Durant tres anys (2019-2022), els científics van marcar 222 orades amb petits emissors acústics i van desplegar més de 180 sensors submarins al llarg d'uns 400 quilòmetres de costa, des d'Espanya fins a les Calanques de Marsella. Aquest sistema va generar més de 700.000 deteccions, permetent reconstruir amb gran precisió els moviments individuals i confirmar la connectivitat entre diferents zones marines. Els resultats demostren el potencial de les xarxes regionals de telemetria acústica per estudiar la mobilitat i connectivitat d'espècies costaneres d'interès pesquer.
L'aspecte més innovador de l'estudi és la identificació d'un segon patró migratori inesperat. Les dades mostren que aproximadament dos terços de les orades migren cap a Marsella, però un terç de la població es desplaça en sentit contrari, cap a la costa catalana. Aquest comportament, documentat per primera vegada amb dades directes de seguiment, suggereix l'existència d'una zona reproductiva alternativa que encara s'ha d'identificar amb precisió.
El descobriment té importants implicacions. Atès que l'orada és una espècie explotada comercialment als dos costats del litoral pirinenc, els investigadors assenyalen la necessitat de coordinar polítiques de gestió compartides entre països, com ja ocorre amb espècies pelàgiques d'alt valor com la tonyina o el peix espasa.
Dos terços de les orades migren a la regió de Marsella per reproduir-se, però un terç viatja en sentit contrari cap a la costa catalana
Més enllà del cas de l'orada, els investigadors destaquen que aquest tipus d'infraestructures científiques poden ser clau per comprendre la dinàmica d'altres espècies com el llobarro, així com per avaluar l'impacte de noves activitats al mar, com els parcs eòlics marins, sobre les comunitats de peixos.