Un estudi vincula la qualificació dels immigrants i les importacions amb l'auge del populisme
Estudi UAB
La investigació, amb participació de la UAB, analitza dades de 55 països entre el 1960 i el 2019 i conclou que el nivell de qualificació d'immigrants i béns determina el suport electoral a aquestes formacions
Per construir aquest indicador, els autors van analitzar programes electorals de partits a 55 països corresponents a eleccions celebrades entre el 1960 i el 2019.
L'auge dels partits populistes en les últimes dècades no pot entendre's sense analitzar com la globalització transforma les economies i les societats. Aquesta és una de les principals conclusions d'un estudi internacional publicat a The Economic Journal en què participa la Universitat Autònoma de Barcelona, que examina l'impacte del comerç exterior i la immigració en l'èxit electoral del populisme, tant de dretes com d'esquerres.
La investigació, en la qual ha participat Riccardo Turati, professor Serra Húnter del Departament d'Economia Aplicada de la UAB, introdueix una novetat metodològica rellevant: la creació d'un índex que permet mesurar de forma continuada el grau de populisme dels partits polítics al llarg del temps.
Dades de 55 països entre el 1960 i el 2019
Europa va experimentar un creixement notable dels populismes durant la dècada del 2010
Per construir aquest indicador, els autors van analitzar programes electorals de partits a 55 països corresponents a eleccions celebrades entre el 1960 i el 2019. A cada formació se li va assignar una puntuació en funció de la presència de retòriques contràries a les elits i de l'èmfasi en la protecció de la ciutadania davant impactes econòmics externs.
Els resultats mostren que a Europa el populisme va experimentar un creixement notable durant la dècada del 2010, en part impulsat per l'adopció de discursos populistes per part de partits tradicionals.
La qualificació del comerç i de la immigració, claus de l'auge del populisme.
Quins són els principals motius? El estudi distingeix dos grans factors: el comerç i la immigració. I conclou que no és el seu volum el que resulta decisiu, sinó la seva composició en termes de qualificació.
Les importacions de béns la producció de les quals requereix mà d'obra poc qualificada estan associades a un augment del suport a partits populistes tant de dretes com d'esquerres. En canvi, les importacions intensives en feina qualificada tendeixen a reduir el suport al populisme, especialment al de dretes.
En l'àmbit migratori, els efectes també varien segons el nivell educatiu de les persones que arriben. La immigració amb baixa qualificació incrementa el suport al populisme de dretes, mentre que redueix el d'esquerres. Al contrari, l'arribada de treballadors amb alta formació contribueix a disminuir l'èxit electoral dels partits populistes.
Podrien implementar-se polítiques selectives, més raonables i pragmàtiques, que tinguin en compte la qualificació”
“Els últims mesos han mostrat que els líders populistes adopten postures fermes contra el comerç internacional i la migració”, explica Turati. Tot i això, l'investigador planteja una alternativa: “En lloc de recórrer a barreres comercials o migratòries generalitzades, podrien implementar-se polítiques selectives, més raonables i pragmàtiques, que tinguin en compte la qualificació”.
Segons l'estudi, qualsevol recomanació sobre proteccionisme o restriccions migratòries hauria d'avaluar acuradament els seus efectes diferenciats, especialment en funció del tipus de feina que incorporen els béns i del perfil formatiu dels qui es desplacen.