Barcelona és una ciutat segura, si no ets una de les 500 persones que, de mitjana, van diàriament a una comissaria a presentar una denúncia. Amb 1,7 milions d’habitants, més un altre milió de visitants diaris, les xifres situen a la capital catalana entre les més ben posicionades d’Europa en matèria de seguretat, encara que la sensació de massa barcelonins sigui justament la contrari.
Aquesta és, precisament, la gran assignatura pendent de les administracions públiques : treballar per capgirar la corba de la sensació d’inseguretat, una banda sonora permanent que silencia aquella altra realitat que evidencien les xifres objectives. Unes estadístiques que en l’últim 2024 han consolidat aquella tendència a la baixa amb un descens de denúncies en pràcticament totes les modalitats delictives, tret de les estafes i unes agres- sions sexuals que continuen avergonyint.
Els Mossos i la Guàrdia Urbana estan pendents de materialitzar la firma del nou conveni que ha de definir el futur de treball conjunt de les dues policies
El furt és la tipologia delictiva més habitual. De fet, un de cada dos delictes és un robatori a la distracció, sense violència, i amb un muntant o valor sostret inferior als 300 euros. Una modalitat arrelada a les grans capitals amb flux constant de visitants despistats i que en aquests moments acapara bona part de l’estratègia policial i judicial dissenyada pels gestors de la seguretat.
El Pla Kanpai
Dissenyat pels Mossos, actua contra la multireincidència
Fins ara, el fracàs ha estat compartit. Malgrat els múltiples intents, la figura del multireincident ha aconseguit continuar operant amb una impunitat manifesta. En la llista dels lladres més actius de Barcelona persisteixen 452 delinqüents, homes en la majoria, amb tal quantitat d’antecedents policials que podrien empaperar l’exterior de l’estació de Sants. El Govern i l’Ajuntament de Barcelona els han posat en el punt de mira, dissenyant una nova estratègia, que va més enllà de l’estrictament policial i judicial i que ha estat batejada amb el nom de Kanpai.
Objectiu: una ciutat més ben il·luminada
L’última enquesta de victimització de l’àrea metropolitana de Barcelona revela fins a quin punt un enllumenat públic deficient incrementa la percepció d’inseguretat ciutadana. Segons aquest macrosondeig, gairebé la meitat dels entrevistats (47,1%) van assegurar sentir-se insegurs o en perill quan transiten per llocs amb poca visibilitat o mal il·luminats i un altre 39% va dir que es posava en estat d’alerta quan passava per aquests espais. Aquesta percepció creix en el cas de les dones. La rellevància del problema ha provocat que qualsevol pla de millora urbanística que s’executa a Barcelona vagi acompanyat de la corresponent millora lluminosa, moltes vegades acordada amb els veïns i que d’un temps ençà sol regir-se per criteris d’eficiència energètica. A Barcelona li queden molts deures per fer per poder afirmar que és una ciutat ben il·luminada. El govern municipal es va comprometre a començaments d’aquest any, a instàncies de Junts i en una proposta que va ser aprovada per unanimitat, a elaborar un nou pla director de l’enllumenat públic que respongui a totes la necessitats de la ciutat. Mentrestant, va completant el més de centenar i mig d’intervencions previstes en el pla Endreça, que destina 22 milions d’euros fins a l’any 2028 per pal·liar aquest dèficit d’il·luminació. L’objectiu és assolir el 100% de telegestió de l’enllumenat i passar en aquest temps del 35% al 50% de tecnologia led en els prop de 160.000 punts de llum existents als carrers de Barcelona. A més, també pensant en la seguretat, la comissionada de la Nit, Carmen Zapata, ha proposat de traçar itineraris segurs –i, per tant, més ben il·luminats– sobretot en els entorns de les zones de lleure nocturn. | Ramon Suñé
Pla d'enllumenat
Un centenar i mig d'actuacions a la xarxa pública fins al 2028
El pla, a llarg termini, l’apliquen les policies municipals, de la Guàrdia Urbana a Barcelona, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, la Policia Portuària i la seguretat privada. No sobra ningú per intentar canviar el sistema, mentre el legislador planteja un nou canvi al Codi Penal que endureixi les penes o faciliti als jutges dictar condemnes amb l’agreujant de la reincidència.
La percepció de seguretat comporta una presència més gran uniformada de policies als carrers. I ja no només als districtes amb més estadístiques de delinqüència per la seva capacitat d’atracció turística i econòmica, com són l’Eixample i Ciutat Vella. Els barris de la perifèria, de Ciutat Meridiana, a Nou Barris, a Besòs, a Sant Martí, reclamen i exigeixen també aquesta presència policial permanent com a resposta urgent a conflictes de convivència o d’inseguretat. En aquell apartat s’emmarca el compromís de les administracions autonòmica i central amb l’increment de la plantilla dels Mossos d’Esquadra fins als 25.000 efectius el 2030.
Un grup de mossos efectuen escorcolls i identificacions en el marc d’un dispositiu contra l’ús d’armes blanques
Si fóssim davant una pissarra amb el terme “inseguretat a Barcelona”, al centre hi sortirien diverses ramificacions amb els conceptes determinants. L’un seria el ja explicat de la multireincidència, i l’altre, igual d’important, englobaria tot el que té a veure amb les drogues.
El tràfic i venda d’estupefaents té unes derivades terribles en el dia a dia de la ciutat. Afecta la criminalitat, la convivència, la salut i, en definitiva, la seguretat de la ciutat. Especialment en aquest apartat Mossos i Guàrdia Urbana de Barcelona mantenen els equips d’investigació conjunts que s’hauran de materialitzar en la firma del nou conveni de cooperació, que requerirà tot un seguit de canvis i readaptació de les dues organitzacions policials.
Un dels objectius de les administracions serà agilitar la resolució dels casos que s’acumulen en la Ciutat de la Justícia
Un problema són els pisos, majoritàriament ocupats, que serveixen de refugi per consumir, per vendre, per emmagatzemar o, cada vegada més, per conrear marihuana al seu interior. Unes màfies més o menys organitzades que busquen i troben armes de foc per defensar-se dels grups rivals. Una presència de pistoles i fins i tot armament més sofisticat que ja s’ha utilitzat per a execucions d’enemics en ple carrer.
Jutjats penals, de la congestió a l'alleujament
Un temor s’estenia per la Ciutat de la Justícia. T’imagines que detens un lladre que acaba de robar una bossa de mà o una samarreta i queda impune perquè no arriben a jutjar-lo mai? La por no era infundada, tot el contrari. El col·lapse de la justícia abonava aquesta teoria. Els judicis lleus immediats (que abans es deien judicis de faltes) trigaven gairebé deu mesos a jutjar el petit delicte, fet que el situava al caire de la prescripció. La responsabilitat penal dels furts caduca a l’any, cosa que suposava que, si abans de 12 mesos no es jutjava el lladre, quedava impune. El retard també afectava els jutjats penals, que s’encarreguen de jutjar delictes amb penes que no superen els cinc anys de presó, com ara els robatoris violents. Aquests òrgans celebren judicis ràpids, vistes que, segons la llei, s’haurien de fer al cap de 15 dies des que es comet el delicte però que s’assenyalaven un any i mig després. El col·lapse, a causa de la falta de mitjans i el creixement del petit delicte –comès en moltes ocasions per lladres multireincidents–, va portar la justícia a una situació insostenible. Les administracions van detectar que Barcelona es convertia en pol d’atracció del petit delinqüent per la presència de turistes i la tardança a ser jutjats. El Govern espanyol, juntament amb la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, va dissenyar un pla de xoc contra la multireincidència que es va traduir en la creació de quatre nous jutjats penals i un de nou de delictes lleus immediats a fi de reduir els alarmants terminis d’enjudiciament. A més, la Guàrdia Urbana de Barcelona podrà consultar els antecedents penals dels delinqüents i derivar-los al jutjat que correspongui per a així ser més eficient. En qüestió de quatre mesos el pla va estar preparat, els espais habilitats, els jutges designats i els funcionaris contractats. El 13 de maig van començar a funcionar i en un mes i mig s’han celebrat 800 judicis més que l’any anterior. La situació de la justícia penal a Barcelona estarà normalitzada el gener del 2027, segons el Govern. | Toni Muñoz
Pla de xoc
En marxa posar límits a la multireincidència
El consum de droga al carrer genera inseguretat als veïns i problemes de convivència. Fa temps que els Mossos d’Esquadra, de manera unilateral, concretament des de la seva comissaria general d’investigació criminal, elaboren informes d’anàlisi que expliquen als mitjans de comunicació i als responsables polítics sobre els riscos de la marihuana i també de l’haixix, a la recerca d’una reflexió sobre l’enduriment de determinats aspectes vinculats amb el tràfic d’aquestes drogues. És un problema que va més enllà de la ciutat de Barcelona i amb uns efectes en la inseguretat que són cada vegada més evidents.
La seguretat avança amb les noves tecnologies i fins i tot de la intel·ligència artificial. Barcelona té un pla per omplir-se literalment de càmeres de videovigilància que, després de la pertinent autorització, no deixin, com ja passa en altres ciutats europees com Niça o Londres, espais públics freqüentats sense un ull que ho enregistra tot.
