Cap a un Nou d’Octubre més, toca posar-se de pontifical. Almenys per un dia, per unes hores, raonem d’allò important, no de les urgències d’alguns. Sense entrar en el fang, que ja en tenim prou enguany, el de veres i el mediàtic, el tràgic i el polític. Sempre a la contra de la polarització i el populisme, enrocament on es troben aquells que utilitzen la nostra identitat en benefici propi, conflictivitzant i denigrant la nostra manera de ser i sentir-nos valencians.
Procesión cívica del 9 d'Octubre
A la faena. La fita del Nou d'Octubre, dia del Poble Valencià, és la data indicada per a reafermar el discurs valencianista i el compromís amb la nostra identitat pròpia. Fer bandera del valencianisme útil i demostrar l'ambició en l'autogovern de la nostra terra. Tindre el clar convenciment què som valencians i actuar en conseqüència. La clau que obri tots els panys radica en la revitalització de la nostra identitat i la reafirmació de la nostra modernitat. Esta conjunció reconeixent la nostra història i cultura pròpia i apostant pel nostre futur com a societat avançada hauria de configurar el posicionament clar i ras de la política valenciana en majúscules. I ara i ací més necessari que mai.
Mentres uns altres continuen jugant fora de joc, encabotant-se en allunyar-se del sentir dels ciutadans, sempre fugint de les inquietuds i necessitats de les persones que conformen la nostra terra, nosaltres hauríem d'apostar per recuperar la nostra identitat de manera tangible. L'esfera simbòlica és ben important per a combatre la desafecció ciutadana al voltant d'una política valenciana de promoció de la nostra dignitat. Contra el desinterés civil, les institucions valencianes haurien de reivindicar allò que ens pertoca i reconéixer el valor de lo nostre. Encara que ara pareix que juguen a la contra...
Els relats de Presidents com Ximo Puig o fins i tot Francesc Camps, els quals s’esforçaren en dictar un discurs propi identitari, moderat i pactista per a contentar a quants més millor, pretenent aportar al tauler polític per eixemple una proposta de finançament que es formulara des de la Comunitat Valenciana, però que no és a soles per a esta terra, sinó pel conjunt de l’Estat. Ha calat poc a poc, i des de ja fa temps, el concepte d’anomalia democràtica que suposa este “problema valencià”, provocat per anys d’infrafinançament i d’infrainversió i que té, com a derivades fonamentals, la invisibilitat i la desigualtat que patim per estes latituds. Estem davant una qüestió d'Estat. De tots.
D’això hauríem de reflexionar una jornada com el Nou d’Octubre, del pes dels valencians en l'Estat, de la presència de la Comunitat Valenciana en el país. Del nostre encaix a Espanya. Amb la confiança que tornem des d'ací a plantejar alternatives i liderar processos que influïxquen en la resta del territori i recuperem així la nostra imatge de puixança i capacitat. Clar i ras, des d'estes ribes hauríem d'encapçalar la petició de reforma de la nostra sacrosanta Constitució. Sí, en allò referit al disseny de l'estat autonòmic i sí, cercant totes les complicitats possibles, ja que no es pot tolerar que sempre se'ns faça callar i se'ns obligue a abandonar posicions i reivindicacions justes i inajornables per als ciutadans d'esta terra. Ja toca.
La geopolítica valenciana no pot ser obviada per Madrid. La nostra relació amb l'Estat no pot passar per la submissió, sinó per l'exigència. Hem de passar del complexe d'inferioritat a l'orgull per la nostra terra, reivindicant allò que en justícia ens correspon. I el Poble Valencià s'ha de convertir en la punta de llança de la defensa de l'autogovern i l'Estat Autonòmic. Pareix que ja toca plantar-se davant els cenacles del poder polític i mediàtic mesetari.
La geopolítica valenciana no pot ser obviada per Madrid. La nostra relació amb l'Estat no pot passar per la submissió, sinó per l'exigència”
I esta societat nostra, tant desnortada i feble en qüestions identitàries i de consciència col·lectiva, mai tindrà suficient ració d'autoestima i adrenalina comunitària. No es pot criticar de manera acomplexada els esforços i els plantejaments que conduïxen a enorgullir esta terra, a demostrar la seua valúa i capacitat, a cridar ben alt la nostra condició de nacionalitat històrica... ja que estem tan necessitats d'enfortir sòlidament els nostres ciments identitaris com a valencians, que hem d’aplaudir totes les accions destinades a construir l'andamiatge simbòlic d'esta terra. Pilota de partit.
L’aposta pel nostre futur com a Poble, l’aposta per la identitat valenciana sempre ha de començar per acceptar, defendre i promoure el nostre Estatut, el qual és la pedra angular del nostre autogovern. No es podem permetre el luxe d’estar permanentment incidint en la divisió i treballant pel conflicte entre valencians. Mai més i denunciant a tots aquells que ho fan i es servixen d’això. No podem acceptar el ninguneig de les nostres senyes definitòries com a valencians ni la demolició orquestrada contra la nostra terra i la seua gent. Si és molt i ben senzill, som valencians i parlem valencià. Amén i amunt!