Armand i sofonies de Francesc Adrià

Francesc Adrià (Carcaixent al 1962), conegut com a dramaturg i actor i amb nombrosos premis al seu currículum, s'estrena ara com a novel·lista amb el títol d’ “Armand i Sofonies” (Bromera, 2025), guardonada amb el Premi Ciutat d’Alcoi de Novel·la Isabel-Clara Simó.

Escrita en un valencià impecable, amb un vocabulari ric i quallat de meravellosos localismes, ben construïda i amb una veu narrativa forta i distintiva, la novel·la arrenca amb el robatori d’una creu per un xiquet albí, al Monestir de Sant Doménec, a Xàtiva. Estem al 1607, en plena guerra de Flandes. Descobert el lladre per un monjo del Monestir, l’atzar vol que Sofonies Sansano Maïques, antic i experimentat soldat, convertit a traginer de neu per una lesió a resultes de la guerra, sigui testimoni del robatori, la qual cosa canviarà per sempre la vida del xiquet. També la de Sofonies. Tot i que són ells, Armand i Sofonies els qui dirigeixen la història, “la Franceseta”, haca noble i intel·ligent, capaç d’entendre situacions complexes aportant sempre lleialtat i sentit comú, n’és , sens dubte, la tercera protagonista.

Més enllà de la trama, divertida, entretinguda i plena de bonhomia, la novel·la és el resultat d’una investigació exhaustiva de la vida de Carcaixent al segle XVII. Tant és així, que el llibre aporta un munt de dades històriques interessants i difícils de trobar als arxius municipals, ja que un incendi en va provocar la quasi total destrucció al setembre del 1911. Desgraciadament, la “pantanada” del 1982 va acabar d’adobar la manca de referències.

El transport de la neu, una de les columnes de l’economia local de l’època, és el marc de referència pel desenvolupament de la història. Era el període conegut com a “petita edat de gel”, al segle XVII, temps de fred inusual a tota Europa, caracteritzat per baixes temperatures i males collites. Diuen que l’etapa del fred va durar uns 200 anys durant els quals també València es va veure afectada, arribant fins i tot a viure la gelada del riu Túria, a l’any 1624.

Afortunadament, la ingesta de la neu va ser considerada, en aquell temps, com un medi per protegir la salut i va ser Francisco Franco (Xàtiva, 1515), metge del rei i catedràtic a Alcalá primer i a Sevilla després, qui va impulsar-ne el consum a través de les recomanacions del primer tractat europeu sobre el tema, titulat “Tractado de la nieve y del uso della”, on Franco explica les distintes formes d’utilitzar la neu per refredar les begudes, així com la conveniència del consum de begudes fredes des del punt de vista dietètic.

En aquestes circumstàncies, s’entén que l’ofici de “traginer de neu” arribés a ser cabdal en l’economia local a les comarques de La Ribera Alta, la Costera i l’Alcoià.

Tant important va arribar a ser l’assumpte de la neu, que, juntament amb el negoci de la seda i el dels barrets (element diferenciador de les classes socials en aquell temps) la neu va ser un dels tres afers que pagava impostos en les ciutats de Gandia, Xàtiva i Carcaixent per tal de finançar els tres vaixells destinats, en aquell moment, a vigilar les costes.

Les neveres de Carcaixent, ciutat on, en paraules de l’autor, “bullien els diners”, estaven al Benicadell i els traginers de neu es guanyaven bé la vida transportant pans de gel embolcallats en mantes i palla, al llom de burros i haques, des de les neveres fins als nuclis urbans i als monestirs (que l’obtenien gratuïtament per la seva condició religiosa).

És en aquest context únic d’escassa amabilitat però immensa bellesa poètica, que Francesc Adrià desenvolupa una trama senzilla i suggeridora en clau de tendresa i acceptació, en un món marcat pels estigmes de l’albinisme, (“fills de la lluna incomplets, ni que sí ni que no”), les supersticions i els interessos polítics, tan allunyats de la convivència pacífica i d’entesa entre les diferents cultures, pròpia de les nostres terres.

La novel·la, sembrada de referències geogràfiques i al·lusions als usos locals, ens recorda històries curioses i interessants com són, entre moltes d’altres, el conreu de la “morera en arpa” per tancar les heretats a Carcaixent o l’amfiteatre anatòmic de Gandia, per a practicar disseccions i que també havia d’emprar el gel per conservar els cadàvers.

Un viatge agradós a la història de les nostres comarques allà enrere en el temps. Una novel·la que motiva amb geografies conegudes a redescobrir contexts històrics gairebé ignorats”

“Armand i Sofonies” és, doncs, una novel·la ben documentada que val la pena llegir.

Un viatge agradós a la història de les nostres comarques allà enrere en el temps. Una novel·la que motiva amb geografies conegudes a redescobrir contexts històrics gairebé ignorats que ens ajuden a entendre el pas de la vida en les terres que trepitgem.

Ficha del libro

Armand i sofonies de Francesc Adrià. Bromera, 2025