“La feina del teu fill encara no s'ha inventat, però el que sí podem inventar és una nova manera d’educar: més flexible, més humana i, sobretot, amb menys por del canvi”

Codi Mainat

Com preparar a les noves generacions per a treballs que encara no existeixen, en un món on la única veritat sembla ser el canvi

La profesión de tu hijo aún no se ha inventado.

La profesión de tu hijo aún no se ha inventado.

Getty Images

“L’èxit ja no és saber respondre preguntes, sinó fer-ne de noves” - Sir Ken Robinson, autor del llibre 'Escoles Creatives' i defensor d’una educació més creativa i personalitzada.

Any 2035. En Maxxx (amb tres X, perquè els seus pares volien que sonés futurista i sexy) entra al seu perfil escolar personalitzat per escollir assignatures. No sap si triar Ètica per a cyborgs o Disseny d’emocions artificials

Com a activitat extraescolar dubta entre Agricultura lunar o provar Memes post-humans per a xarxes socials interplanetàries. A la tarda té pràctiques d’interacció resolent conflictes entre robots amb crisis existencials.

Mentrestant, el seu avi, que encara imprimeix els correus electrònics “per si de cas”, intenta entendre per què el nen no estudiarà ni Dret, ni Medicina, ni cap carrera “com Déu mana”

Lee también

Imprimir órganos en 3D para trasplantar corazones ya es posible: “Tardamos unas cinco horas en generar un modelo para vascularizar un corazón humano”

Ana Hernando
Ya se pueden imprimir corazones en 3D para transplantes.

Carreres que no podem ni imaginar

Vivim una època tan accelerada que ni el futur ha tingut temps de preparar-nos. La frase “La feina del teu fill encara no s’ha inventat” té més fonament del que sembla.

Encara que la frase s’atribueix a Alvin Toffler, va ser amb informes com el del Fòrum Econòmic Mundial (2023) que es va fer viral. Segons ells, el 85% de les feines del 2030 encara no existeixen.

Un 85%! O sigui, la immensa majoria!

I no, no és alarmisme. Segons un informe de Dell Technologies, el 75% de les empreses adoptaran IA en els propers 5 anys. Traduït: la teva filla potser no treballarà de metgessa, sinó d’optimitzadora d’algoritmes mèdics amb empatia sintètica. 

El teu fill? Potser restaurarà esculls imprimint coralls en 3D, o dissenyarà texans amb teixits de nanofibra que canvien de color segons l’estat d’ànim, o farà de controlador ètic de robots biomecànics. O, i això és el més probable, farà alguna cosa que ni tan sols podem imaginar perquè el futur l’escriuen uns guionistes amb molta llibertat creativa.

La profesión de tu hijo aún no se ha inventado.

La feina del teu fill encara no s'ha inventat: educant per a un futur desconegut.

Getty Images

L’educació: entre la pissarra i el metavers

A Catalunya, alguns centres fan esforços admirables per actualitzar-se. El programa STEAMcat introdueix robòtica, pensament computacional i altres paraules que la generació de pares encara relaciona amb Star Trek.

A Barcelona Ciutat Digital, s’ofereixen cursos per formar joves en ciberseguretat, anàlisi de dades i altres coses que no poden explicar als avis sense que se’ls giri el cervell. Les universitats també s'hi posen: l’UPC i altres ofereix graus en Intel·ligència Artificial.

La incògnita és que ningú no ens assegura que aquests programes no acabin sent impartits per la pròpia IA... amb la qual cosa es tancaria un cercle. Un “cercle viciós”, si se’m permet.

La profesión de tu hijo aún no se ha inventado.

La feina del teu fill encara no s'ha inventat: educant per a un futur desconegut.

A.J. Rich / iStock

Com preparar criatures per a l’imprevisible?

“No prepareu els nens per a un treball concret, sinó per a reinventar-se 10 vegades en una llarga vida laboral” - Anna Fornés, de 'Fundació Factor Humà'.

Pares, si us plau: deixem de preguntar als vostres fills “Què vols ser de gran?” i comencem a dir-los: “En què t’agradaria reinventar-te els pròxims anys?”.

No els preparem per a una professió: preparem la seva ment per a no col·lapsar quan aquella professió desaparegui.

Però... i si el futur no arriba per a tothom?

Aquí ve la part seriosa: el futur, si no anem amb compte, pot acabar sent només per als que se’l poden pagar. La bretxa digital és tan real com implacable, i amenaça de deixar enrere milions de nens i joves. Perquè sense accés a tecnologia, connectivitat i formació, no hi ha algoritme que valgui, ni futur que es reparteixi de manera justa.

Calen inversió, empatia i voluntat política perquè el demà no sigui un club VIP reservat a escoles amb wifi quàntic, alumnes amb l’iPhone 273 incrustat al lòbul parietal i tauletes que et corregeixen abans que t’equivoquis.

En resum: la feina del teu fill encara no s’ha inventat... i molt menys la del teu net. Però el que sí podem inventar —i urgeix fer-ho— és una nova manera d’educar: més flexible, més humana i, sobretot, amb menys por del canvi.

Perquè si el futur ha de ser una muntanya russa, almenys ensenyem els nostres fills a pujar-hi amb el cinturó ben cordat i plens d’entusiasme.

Lee también

Alicia Framis, la primera mujer casada con un holograma: “Pregunté a mi marido si sabía que yo era mortal y me respondió que sí, pero no le gusta hablar de ese tema, le incomoda pensar en la muerte”

Juan Carlos Saloz
Alicia Framis, primera mujer casada con un holograma.

Reflexió final

Si el 85% de les feines del 2030 encara no s’han inventat, la gran pregunta no és què estudiaran, sinó com aprendran.  

En un món canviant a un ritme tan vertiginós, els actius més valuosos seran la curiositat, la creativitat i l’adaptabilitat (aquesta paraulota que vol dir la capacitat d’aprendre, desaprendre i reaprendre constantment.) 

Josep Maria Mainat és un referent de la televisió, productor (creador de Gestmusic) i exmembre de La Trinca. També és programador informàtic i un gran aficionat a la ciència i la tecnologia, autor de llibres com a Ciència optimista.

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...