L’accés a l’habitatge digne i assequible és una necessitat real i urgent. Tot i això, les polítiques adoptades només tenint en compte l’opinió de pseudosindicats, han generat un degoteig normatiu precipitat de greus conseqüències jurídiques, socials i econòmiques. L’aprovació de lleis per via d’urgència, sense una anàlisi tècnica acurada i sense consens, ha provocat una normativa fragmentada i amb contradiccions entre l’àmbit autonòmic i estatal.
El concepte de “gran tenidor” n’és un exemple. Utilitzat més com a arma política amb definicions diverses i poc clares que no pas com a figura jurídica ben acotada, genera inseguretat i desacord. La inseguretat sens dubte afavoreix la contracció de l’oferta i empitjora l’accés a l’habitatge de lloguer.
El marc legal actual és incert: l’actualització de rendes, les pròrrogues contractuals o les limitacions de lloguer són font constant de dubtes. Des del Col·legi detectem un increment notable de consultes dels col·legiats davant tanta inseguretat. Per acabar-ho d’adobar, alguns pseudo sindicats, utilitzen aquesta confusió, a parer meu en un clar frau de llei, per forçar als propietaris a pròrrogues de contractes previs a la Llei 12/2023 sense cap cobertura legal per exigir-ho, obligant a la judicialització del conflicte per dirimir-ho.
Aparador d'una immobiliaria amb pisos de lloguer
Immersos en una narrativa que enfronta sistemàticament propietaris i llogaters, semblen polítiques més enfocades a posar fi a el dret de propietat que en afavorir l’oferta d’habitatge assequible. Amb quina clau s’entenen si no les multes desproporcionades a propietaris de fins a 900.000.€ o l’equiparació dels grans fons d’inversió amb els particulars amb pocs immobles, però amb les mateixes exigències legals, mentre, paral·lelament, sovint gaudeixen d’impunitat les pràctiques abusives de certs llogaters, com sotsarrendaments o ocupacions, que generen total desprotecció dels propietaris?
Les mesures de contenció de rendes, lluny de frenar l’encariment de rendes, ha reduït l’oferta de lloguer i està incentivant pràctiques com la “tàcita reconducció”, afeblint l’estabilitat dels llogaters, per no parlar de la paralització de la realització d’obres de manteniment i rehabilitació en un parc ja de per si molt envellit.: la limitació de preus i les condicions per repercutir millores les fan inviables afavorint encara més el deteriorament del parc immobiliari.
El dret de tanteig i retracte, ampliat a posteriors transmissions, dificultarà les operacions de compra i frenarà inversions. I la voluntat d’aplicar les mateixes limitacions als lloguers d’ús diferent d’habitatge posa en risc una oferta necessària (temporals, habitacions), que respon a necessitats laborals, acadèmiques o mèdiques.
Davant d’aquest panorama, des del Col·legi d’Administradors de Finques reclamem:
Una col·laboració franca entre sector públic, privat i social per aconseguir mesures legals estables i duradores amb autèntica vocació d’afavorir l’oferta d’habitatge.
Només amb diàleg i pacte entre tots els agents públics, privats i socials, i amb dotació pressupostària suficient i sostinguda en el temps, es podrà garantir el dret a l’habitatge assequible sense destruir el dret a la propietat i reconstruir la confiança perduda.