Bretxa generacional

Malauradament, el temps passa igual per a tothom. I avui, a mi, un membre de la generació Z nascut l’any 2000 clavat, m’ha tocat patir la bretxa generacional, sentint-me molt vell i que la meva infància ja queda molt lluny, i infinitament remota per qui la viu encara. Us poso en context. Aquest matí m’ha tocat fer de cangur de la meva cosina petita, de quatre anys. Mentre jugàvem, he fet el gest amb la mà de parlar per telèfon. Qualsevol que m’estigui llegint ara mateix replicaria tal gest aixecant el dit gros i el dit petit i s’acostaria la mà a l’orella, simulant el que ara consideraríem un telèfon fix o de cabina.

Doncs bé, la nena no ho ha entès. Ella, per simular que parlava per telèfon, s’ha acostat la mà oberta, completament plana a l’orella, com si estigués sostenint un smartphone, el que m’ha fet arribar a la conclusió que el gest de parlar per un telèfon antic (vegi’s la intenció) ha quedat completament arcaic i desfasat per les noves generacions. Quin mal.

Pol Belzunces Latorre

Sant Feliu de Guíxols