Es parla cada vegada més de la perillositat de l’ús d’aparells connectats a internet abans dels 15 anys. Les escoles, els departaments d’Educació, els ministeris d’ensenyament, els governs i ara també la Comissió Europea se n’han adonat, al·leluia!, que cal fer alguna cosa per evitar que el cervell dels nostres nens s’estovi més i perdin capacitat de raonament...
Que n’és de burra, l’espècie humana! Els catalans hem trigat 15 anys a adonar-nos de l’error que cometíem quan les escoles varen entregar als nostres fills un ordinador personal connectat a internet “com a eina educativa”. El 2010 la classe del nostre fill gran va ser la primera promoció de rebre’l en una escola catalana pública, progressista i de pedagogia “avançada”, of course. Pagant els pares 400 euros, of course! De res va servir que alguns, molt pocs, ens hi oposéssim. Érem “els rars” i no vèiem que el futur dels nens depengués d’aquella gran millora educativa. No cal dir que algun espavilat va fer el gran negoci venent ordinadors a escoles...
Celebro que totes les autoritats ara vulguin rectificar. Que les escoles comencin a pro-
hibir els mòbils. Demano que tornem a les aules informatitzades on els alumnes s’hagin de desplaçar si cal treballar amb ordinadors i després puguin continuar aprenent les coses importants de debò sense aquests trastos a l’aula.
El nostre fill gran té 27 anys i està enganxat a les pantalles, els seus dos germans també. Per això exigeixo una disculpa pública del conseller d’Educació d’aquell moment, reconeixent que aquella “millora educativa” va ser un error garrafal. I demano més prudència i reflexió abans de prendre decisions que afecten el futur dels nostres nens.
Helena Bou i Jové
Barcelona