Diversos estudiants del màster en Canvi Ambiental i Transició Socioecològica de la Universitat de Girona no podran celebrar la graduació. Com va establir Aristòtil amb la dialèctica i va perfeccionar Tomàs d’Aquino amb la disputatio medieval, l’essència de l’educació superior rau en el diàleg obert i el discerniment crític.
Els antecedents es remunten al 27 de març, quan el deganat de Ciències els va comunicar que tenien fins al 10 d’abril per confirmar l’assistència a l’acte de graduació previst per a l’11 de juliol. Catorze dies per determinar la presència en un acte que, per naturalesa, simbolitza l’esforç culminat de tota una formació. En una classe de 12 estudiants, només cinc van confirmar dins del termini. Els altres, per raons diverses però legítimes, van sol·licitar ser-hi inclosos a posteriori. El deganat ha estat inflexible, al·legant la impossibilitat d’afegir-los. Ens preguntem si la capacitat de diàleg i de consideració de les peticions legítimes ha estat relegada per la rigidesa d’un tràmit administratiu. Quin sentit té un acte que exclou els seus protagonistes? Apel·lem a la reflexió.
Anna Isabel Ferrer
Girona