Avui he trucat al cadastre per demanar cita prèvia. M’hi he dirigit en català i per resposta: “Un momento, le transfiero”. Espero un minut i pengen. Segona temptativa idèntica, pero la resposta ha estat: “Le paso con alguien que hable catalán”. A la tercera, amb resultats idèntics.
Com deia Badia Margarit, el català no desapareixerà perquè s’imposi als castellanoparlants, sinó perquè els catalans no parlem la nostra llengua. Però els que volem parlar-la ens trobem moltes vegades entrebancs injustificables que resulten una autèntica murga! És gent que no sent cap respecte per una altra que no sigui la llengua espanyola, que no farà mai cap esforç per protegir una llengua més feble. Resulta esgotador i cal molta voluntat per perseverar.
Núria Vilaclara Pont
Barcelona