Dimecres a la tarda, anant amb ferrocarril a Barcelona vaig extraviar la cartera, sense saber del cert si era un oblit o un robatori. Barreja de disgust i amoïnament pels tràmits a fer per recuperar els documents. Quan torno a casa al vespre tinc una sorpresa que m’emociona: a la bústia hi ha la cartera amb tots els carnets i la desena d’euros que hi duia. Una nota escrita a mà, en majúscules curoses i endreçades, deia que “havia trobat la cartera prop del monestir de Pedralbes” i, en no veure ningú que la busqués, m’informa: “Li demano disculpes, però he hagut de mirar dins la cartera, i el DNI m’ha portat fins a casa seva (al centre)”. No ho signa ningú. Hi ha molt bona gent capaç d’ajudar des de l’anonimat.
Josep-Maria Ureta
Barcelona
Mostrar comentarios