Londres: 8,9 milions d’habitants i uns 30 milions de turistes. Milers de busos travessant la ciutat de dia i de nit. Ni una sola espera de més de cinc minuts. Ni una vegada a peu dret. Ni una vegada esclafada. Milers de persones als aeroports, a les estacions, en museus, apropant-se al visitant (i també al ciutadà local) per preguntar si necessita ajuda per comprar un tiquet, dir-te on has de baixar, informar-te d’una incidència o just saludar-te. I no és la ciutat més neta del món, però els carrers no són una barreja de pixats de gos, caques i burilles. Per cert, qui va pensar que llançar aigua sobre els pixums era bona idea?
Barcelona: 1.702.547 habitants més 15 milions de turistes. Baixeu al metro, proveu d’agafar el 54 o l’H8 a qualsevol dia o hora i poseu-vos a pensar a fer d’aquesta ciutat un lloc habitable. Les normes cíviques no poden estar penjades d’arbres en forma de banderoles ni cal que siguin tan amables que semblin un episodi de Barri Sèsam . Pedagogia i contundència abans que sigui massa tard. Barcelona ja no és amable.
García Domínguez
Barcelona