Ja fa més d’un any, o potser dos, que varen començar a urbanitzar l’aparcament de Palau-sator. Als peus de l’església de Sant Pere, una joia romànica. El primer que van fer va ser tallar un xiprer centenari, que acompanyava el pòrtic, ple de nius de pardals que no paraven de cantar. Després, vinga, murs de parets seques amb baranes de ferro i acer inoxidable. I allà està, nua i desemparada, presidint una esplanada resseca amb un mar de cotxes –aparcats sota unes mitges faroles–, que busquen l’ombra desesperadament, i com que no la troben, posen l’aire condicionat a tope per baixar les altes temperatures i contaminar el planeta... I en mig de tot plegat, ni un forat per plantar-hi arbres.
Segurament el Consistori està pendent d’algun disseny modern amb floretes i arbusts inútils, quan una vintena de plàtans o til·lers ben plantats allà on toca ja estarien donant-hi ombra i esperant que els pardals hi anessin a fer els nius. Fem les coses amb el cap?
Lola Arpa Vilallonga
Peratallada