Fa pocs dies, a punt d’engegar la moto al carrer Balmes, vaig veure un home jove que entrava al pas de vianants sense adonar-se que el semàfor li canviava a vermell. Anava concentrat en el mòbil i portava un cotxet amb una criatura a l’altra mà. Va recular espantat en sentir els clàxons. Què cal fer? Condemnem l’estupidesa de la distracció o l’existència dels telèfons intel·ligents o la manca d’una educació vial? Millorem la qualitat dels semàfors amb un senyal acústic intens? Com en tot, cal aplicar seny en l’ús de les noves tecnologies quan es va pel carrer.
Fa pocs anys van irrompre els smartphones a les nostres vides i ara ha irromput la IA. Molts professors han tornat als exàmens orals o de bolígraf i paper. Té tot el sentit. També que els nens segueixin jugant amb pilotes i cordes atemporals. I que llegeixin molts llibres. I que aprenguin cançons i poesies de memòria, què carai!
Combinar tradicions i incorporar les noves eines és l’única manera de seguir fent cultura.
Rafa Cortés Hausmann
Barcelona