Dissabte passat, a través de la xarxa X, em vaig assabentar que Xavi Ayén, cap de la secció de Cultura de La Vanguardia , ha fet una sèrie d’entrevistes fictícies. N’és una la que ha fet a la meva germana Montserrat Roig. A part de veure com gràcies a la IA la il·lustradora l’havia envellit fins a l’edat que tindria ara, 79 anys, m’ha indignat com el periodista l’ha fet combregar amb determinades idees, totes de plena actualitat.
Tot fora del context en què ella va viure. Que si torna de Gaza, que si ha estat amb Open Arms. La fa opinar sobre Ripoll i una suposada censura i també sobre el feminisme actual. També diu que fa un podcast amb Maruja Torres, ves per on! Qui ho havia de dir! Ma germana es va destacar per una defensa a ultrança dels drets dels més febles i de les dones mentre fou viva, però no sabem què pensaria ara, ja que han passat més de 30 anys. Tot plegat m’ha semblat fora de lloc i molt tendenciós.
Soc també periodista, ara jubilada, i sempre he pensat que per damunt de tot hi ha un codi ètic i que les idees personals del periodista no han de traspassar determinats llindars. Fora bo que l’autor deixi els morts en pau i els reti homenatge pel que van fer de bo quan eren vius.
Carmina Roig Fransitorra
Riells i Viabrea