Abduïts per promeses de joventut eterna i felicitat instantània, vivim immersos en una fantasia sostinguda per una indústria de falses necessitats. Ens venen l’eterna joventut com qui ven xocolatines a la canalla, però ningú no ens parla de com envellir amb dignitat ni de com preparar-nos per a l’últim viatge.
Potser si poséssim una mica més d’ordre al cap, una mica més de filosofia i menys de soroll, seríem capaços d’assumir la mort com una part indissociable de la vida. I potser llavors, paradoxalment, començaríem a viure millor. No pas més contents, sinó més conscients. Més savis.
Perquè, com deia aquell vell pagès de l’Empordanet: “Tot això que feu és molt maco, però no us durarà gaire”.
Cesca Barti
Banyoles
Mostrar comentarios