Senyors governants, gràcies als nostres governants pel peixet del retorn parcial d’un dret arrabassat: la reducció de dues hores lectives per als docents de 55 anys o més. És cert, molts companys van córrer a emplenar la sol·licitud, però també som moltíssims els qui ens hem empassat la indignació d’un sol glop. Perquè no tothom hi té accés: alguns docents que portem més de trenta anys a les aules quedem fora d’aquesta mesura, condemnats a la discriminació fins a complir quinze anys sota el vostre recer. I potser, quan arribi el moment, ja ens haurà caducat fins i tot la jubilació!
Ens dieu que és una victòria fruit de tantes taules sindicals després de les fuetades de retallades que vam patir sense poder dir ni ase ni bèstia. Ens ho veneu com una mesura de consideració, una mostra de cura envers la salut mental i emocional dels mestres, professors, docents, educadors, professionals de l’ensenyament... Però la realitat és una altra: heu creat docents de primera i docents de segona. Els de la pública, amb certs privilegis si compleixen tots els requisits; i la resta, sovint els de la concertada –els vostres mateixos “centres privats”–, que suporten un gran volum d’alumnat que el departament no pot assumir i, tot i això, queden exclosos. Els docents veterans no demanem cap privilegi. Només exigim el que ens toca. Exigim dignitat.
És just que després de dècades de feina a les aules, de resistir cada reforma i cada retallada, ara hàgim de tornar a encaixar un nou menyspreu? Aquesta resolució no reconeix la duresa de la feina docent, la qüestiona. I ho fa establint categories artificials que ens enfronten i ens degraden.
Els docents veterans no demanem favors. Exigim dignitat. Perquè els anys treballats mai no haurien de convertir-se en anys discriminats.
Toni Bonjorn i Dalmau
Molins de Rei