La conciliació familiar ha estat tradicionalment un equilibri entre vida laboral i personal que permet als treballadors compaginar responsabilitats professionals amb la cura de la família, amb mesures laborals reconegudes legalment. Avui apareix un paradigma complementari que depèn de nosaltres, sense cap codi legal tutelar: les punyeteres pantalles. Toca que ens hi posem, pares i fills per aquest ordre, donant exemple els primers i aprenent com esponges els segons.
Si no som capaços de trobar –no eliminar– espais temporals on traiem de l’equació els entorns digitals, tal com s’està fent a les aules, mala peça al teler.
Jordi Marbà i Martí
Sant Cugat del Vallès
Mostrar comentarios