L’Ateneu Barcelonès m’obre les portes amb l’estàtua d’Atenea, deessa de la saviesa, la guerra i la ciència, obra de Lluís Montané. És el símbol de la vocació d’una institució que, des de fa més d’un segle, acull el debat intel·lectual, el pensament crític i una activitat cultural constant. Conferències, presentacions de llibres, una escola d’escriptura de prestigi internacional i una història presidida per noms com Àngel Guimerà, Joan Maragall o Pompeu Fabra han convertit l’Ateneu en un far cultural per a Barcelona. És un espai on la cultura no només es conserva, sinó que es renova i es comparteix.
Només cal travessar el Besòs per trobar una realitat oposada. A Badalona, la vida cultural es veu asfixiada per la inacció i la deixadesa. La biblioteca central Can Casacuberta, columna vertebral de l’accés al coneixement, continua tancada i l’Espai Betúlia, concebut per ser un centre de referència literària, roman inert, convertit en testimoni d’oportunitats desaprofitades. La manca de programació (sense exposicions, tallers, conferències) condemna la ciutat a un buit cultural que limita la seva capacitat de formació, de créixer, de generar comunitat i d’enriquir-se culturalment.
La comparació és dolorosa; mentre Barcelona es nodreix de la vitalitat de l’Ateneu, Badalona s’ofega en l’abandonament dels seus equipaments.
Mari Carmen Lozano Pareja
Badalona