Són les set del matí. Fora és fosc, molt fosc, negra nit. A Espanya, els ciutadans s’estan preparant per iniciar un nou dia en la foscor més absoluta, una excepció respecte al que passa a la majoria de països arreu del planeta. Són les set i és negra nit perquè Espanya, obstinada, es manté en el fus horari en què la va forçar el franquisme. Tornar al fus correcte hauria de ser senzill, és senzill, però ni això. Per si no n’hi hagués prou, encara una altra pedra a la sabata: l’insofrible “horari d’estiu”.
Les dues anormalitats unides perpetuen l’anomalia horària d’Espanya. Són les set del matí i fora és negra nit, sí, perquè si fóssim allà on hauríem de ser, al fus correcte i d’acord amb l’horari solar, en aquell punt del dia el rellotge estaria marcant les cinc del matí, estaríem dormint i ens llevaríem dues hores més tard, ara sí, amb la claror del dia que comença. Així passa a la major part del món, exceptuant la Xina i alguna altra anomalia. Animo el Govern espanyol i les autoritats europees a posar seny d’una vegada en l’àmbit horari, i permetre’ns així als espanyols viure en concordança amb allò que marca el sol, el rellotge més precís del món.
Ferran Porta i Aguilà
La Bisbal de l’Empordà