Dijous passat dues persones que es varen identificar com a vinculades a l’Ajuntament de Barcelona es varen adreçar a les persones que dormen al parc Joan Miró per dir-los que dilluns o dimarts que ve hauran de marxar.
Durant una bona estona, aquestes persones sense llar varen mostrar la seva preocupació i repetien: “On? On hem d’anar? Qui ens en pot explicar alguna cosa més?”. Deien, a veïns i organitzacions que es varen acostar a compartir la notícia: “Som éssers humans, ja ho saben? Està venint el fred, què hem de fer?”.
Per més que aquest desplaçament hagi passat recentment a altres indrets de la ciutat, no s’entén el motiu o la finalitat que fa encara més difícil la vida de persones que no tenen res o tan poc. L’única consigna que els han donat és la dispersió. Quina és aquesta forma de gestió, de desplaçar el problema? La ciutat que vol acollir, que es manifesta quan els ciutadans de Gaza són desplaçats una vegada i una altra sense cap destí, mostra la seva cara més hipòcrita, la que diu que la solidaritat no passa pel jardí davant de casa.
Hi ha grups que clarament diuen que no volen la gent de fora i d’altres que no ho diuen, però els mouen periòdicament, ben segur sense mirar-los als ulls.
Jordi Delás Amat
Barcelona