Cada dia, al metro es repeteix la mateixa escena: persones capaces de fer servir les escales mecàniques opten per l’ascensor, fent esperar famílies amb cotxets o persones en cadira de rodes. Els ascensors no són un recurs per evitar quatre graons, sinó una eina d’accessibilitat. Quan se n’abusa, els qui realment en depenen es veuen obligats a esperar o a demanar pas, en una situació tan incòmoda com innecessària. I passa el mateix amb els seients reservats. Petits gestos com aquests marquen la diferència entre conviure i simplement compartir espai.
Laia Barbero Roca
Barcelona
Mostrar comentarios