Parc Sanitari Pere Virgili, Barcelona. Hi vaig per una revisió de la discapacitat (un 49%). Però quan em criden, m’avisen que només hi ha la psicòloga i la treballadora social; la doctora no hi és i no la supleix ningú. Jo tinc síndrome de fatiga crònica severa, hi ha dies, setmanes, que no puc ni sortir de casa. Però sembla que el metge no et pot visitar i aquí no passa res; que em tornaran a citar. Quan els miro, astorat, em diuen que em trucarà per telèfon. O que decidirà només amb els informes... Déu-n’hi-do.
Agraeixo la diligència de les professionals, però sento que hi ha una incomprensió manifesta i absoluta per part del sistema que ha d’avaluar la meva situació. No sé de qui depèn, però tant de bo ho esmenin i el proper cop em senti considerat i comprès. Fora bo que tinguessin un xic de comprensió quan es tracta de la (re)avaluació de persones amb discapacitat.
Javier Parrilla
Barcelona