Viatjant pel món un s’adona que, quan surt el sol, tothom és al carrer, mentre que a Espanya tot es fa tard. Deixar l’horari d’hivern sense canviar els horaris de la feina, la restauració o els hàbits familiars és absurd. I, a més, no m’imagino la gent gran (ni la no tan gran) llevant-se a l’estiu una hora abans del que és habitual per fer esport o anar a passejar per així evitar la calor insuportable posterior. La veritat és que és millor deixar-ho tot com està.
I arriba el cap de setmana, i no cal reflexionar gaire sobre els horaris que fan les persones joves i no tan joves. No es fan monogràfics sobre això.
És com allò de les vacances escolars, que diuen que són llargues. Qui pot fer vacances a la feina en una altra època que no sigui l’agost? Pocs!
Xavier Vicens i Folgueira
Subscriptor Barcelona