Entre els profunds canvis que es van produint a la nostra societat han aparegut els neo-drets, dintre el paradigma del neoconstitucionalisme, relacionats moltes vegades amb el concepte de gènere i sexe. Així, es veu que ara ha aparegut una nova modalitat per poder ser mare i pare sense lligams de parella. És a dir, sense cap vincle romàntic, ni de jutjats, ni registre civil: la copaternitat. Després d’una inseminació artificial, embaràs i naixement, pare i mare només conviuen junts els primers mesos. Després, cadascú a casa seva. Es posa en marxa una custòdia compartida sense cap lligam. Només la cura del fill.
El que em sorprèn és que qui opta per aquesta modalitat pensi que, obviant els problemes de la convivència amb una parella, viuran tots a l’arcàdia de la felicitat. Els que tenim fills i nets sabem molt bé que, encara que no hi hagi problemes greus (de malalties, escolars, familiars, etcètera), els fills i filles són tot sovint motiu de tensions per a la parella, es convisqui o no sota el mateix sostre.
Bernat Serdà Bertran
Girona