Un cafè tranquil

Cada dia ens llevem, esmorzem ràpidament, transport públic, feina, obligacions, pantalles, i a dormir. I demà, igual. Vivim amb el pilot automàtic posat, fent les coses perquè toquen, sense adonar-nos de quan vam deixar de gaudir-ne. Ens movem tan de pressa que no ens queda temps per viure de veritat. Ens hem acostumat a viure pendents del pròxim objectiu, de la pròxima notificació o del cap de setmana que vindrà. I, mentrestant, els petits moments com un cafè tranquil, una conversa espontània o un vespre sense pressa passen desapercebuts, com si no tinguessin importància.

Però potser la felicitat no està a arribar enlloc, sinó a saber aturar-se. A mirar al voltant i valorar que avui també ha estat un bon dia, encara que no hagi passat res extraordinari. Aturar-se no és perdre el temps. És recuperar-lo.

Núria Mestres Montañés

Sabadell