Igualtat de pega

Vivim en una societat que s’omple la boca parlant d’igualtat, però que continua mirant el món amb ulls desiguals. Encara avui, moltes dones continuen invisibles als llibres d’història, al nomenclàtor dels espais públics o als espais de decisió de les empreses. No és perquè no hi siguin, sinó perquè sovint ningú no les veu. O el que és pitjor, no les vol veure.

La igualtat real no s’aconsegueix només amb lleis o campanyes puntuals, sinó amb un canvi profund de mirada col·lectiva. Cal educar per reconèixer les aportacions femenines, per valorar la diversitat de veus i per trencar estereotips que encara condicionen expectatives, feines i reconeixement. Cal normalitzar la igualtat, deixant enrere discursos i comportaments arcaics i injustos.

No podem parlar de progrés si la meitat del talent del país continua sotmesa a la invisibilitat. Posar-hi remei és una responsabilitat de tothom: de poders públics, mitjans, escoles, famílies i institucions. Però també de cadascun de nosaltres quan decidim sentir i escoltar, veure i mirar, i, sobretot, actuar, amb aquesta mirada que encara ens falta.

Francesc Pibernus Vinardell

Vilacolum