Vaig quedar sorpresa l’altre dia en veure una llarga cua que ocupava la vorera entre el carrer Roger de Llúria i el passeig de Gràcia. Es deduïa de seguida que eren persones que esperaven el transport d’autocars que els havien de traslladar des d’allà a les seves residències fora de la ciutat. Persones que després de la feina han de viatjar per arribar a casa seva i fer el mateix l’endemà per anar-hi.
És tot un símbol del que està passant actualment a la ciutat de Barcelona. Persones que treballen aquí i que han de marxar a viure a fora per no poder pagar un lloguer assequible, expulsades de la seva ciutat. Algú ha dit que “una ciutat no és democràtica quan no deixa que hi visquin els seus habitants”. L’anàlisi és evident. Augmenta l’especulació i l’habitatge passa a ser un negoci a disposició del turisme, en detriment dels més vulnerables, que sense recursos no poden afrontar el problema. Com es pot fer possible un dret, que és per a tots, escrit a la Constitució espanyola?
M. Pilar Ochoa Rodrigo
Barcelona