Alumnes de primer de batxillerat m’han descobert un concepte que fan servir amb naturalitat: funable. Ja els adverteixo que encara no és al DIEC. Ve de l’anglès fun (diversió) i qualifica alguna cosa o el que diu algú com a ridiculitzable, amb raó. L’apliquen al que és fàcil de criticar i se’n pot fer broma o, fins i tot, al que és mereixedor de cancel·lació.
Ho considero justificat davant comportaments xenòfobs o dels qui menystenen els altres amb arrogància. No tot s’hi val: hi ha línies vermelles (per a força temes). La llibertat d’expressió, famosa per ser a la primera esmena de la Constitució americana, no pot autoritzar qualsevol opinió.
On quedaria la dignitat de les persones? La gent assenyada ni som avorrits ni reprimits, i per això veig funable el que diuen força exponents de les dretes i alguns d’esquerres també. Ni xenofòbia ni dialèctica de classes: cap violència ni verbal ni simbòlica ni física contra cap ésser humà.
Aprendre paraules noves - que expressen conceptes -, i més venint dels joves, no només amplia el vocabulari, sinó que ajuda també a mirar el món amb els ulls d’altres. En això, el jovent sovint ens porta avantatge.
Xavier Serra Besalú
Girona