Polítiques per a la igualtat de gènere, municipis lliures de violència masclista, plans, protocols, fins i tot tallers d’autodefensa per a les dones, fantàstic tot! Però i la coherència entre els discursos i les accions? Que als salons de plens hi sobren retrats de personatges d’èpoques predemocràtiques? Ah, no, això és patrimoni històric! El patriarcat no es toca! Que ens hem de fer la foto amb representants polítics de països on les dones encara són ciutadanes de segona o de tercera? Ah, no passa res! El patriarcat no es toca! Els negocis són els negocis! Que bonica la foto d’alcaldesses i alcaldes al monestir de Montserrat, símbol de Catalunya! Una institució on les dones no poden ocupar els càrrecs de més jerarquia! Una escriptora guanya un premi literari? És una obra en femení. No és universal, només ho és si es tracta d’un escriptor. Fot-li gasto! El patriarcat no es toca! Ambientació musical per a una fira només amb veus masculines? Ostres, ni ens hi hem fixat! Quan pensem en les grans transformacions socials, no hem d’oblidar mai els petits canvis que les han de fer possible!
Rosa Vendrell Miret
Sant Pau d’Ordal