“Vas tard”. Em va dir literalment la ginecòloga. Vaig tard perquè tinc 35 anys i em volia fer proves de fertilitat. També em va dir que havia de córrer a congelar òvuls, però que segurament a moltes clíniques no m’agafarien.
De cop vaig rebre tot de recomanacions en les quals havia de córrer, perquè arribava tard.
Es veu que amb 35 anys arribem tard per iniciar-nos en la maternitat, tard per demanar el préstec d’emancipació per finançar l’entrada del primer habitatge. Tard en general.
És clar que estem en una societat en la qual les dones de 35 anys arribem tard a poder iniciar processos d’independització, autonomia, maternitat.
Mireia Subiela
Barcelona
Mostrar comentarios